Vint-i-setè Diumenge del Temps Ordinal

Penseu en un jardiner que s'atura al capvespre, amb les mans enfangades i la mirada perduda en el treball que ha fet durant tot el dia. Ha cavat, ha tret les pedres, ha construït una torre per vigilar la collita i ha preparat la premsa per al vi. Tot el que ha fet, ho ha fet per amor a la vinya. No és una feina mecànica; és una feina de dedicació, de desig. Quan el profeta Isaïes ens parla avui d'aquest amic que canta la cançó de la seva vinya, ens està obrint una finestra a la manera com Déu ens mira. Déu no és un propietari distant que espera resultats des d'un tron llunyà. Déu és el jardiner apassionat que ha posat tot el seu cor en la terra que som nosaltres.

El nostre estimat Benjamin era un noi que entenia aquesta mena de dedicació. Recordeu com s'entregava a allò que estimava? No feia res a mitges. Tant si estava submergit en la lògica d'un codi que ell mateix escrivia, com si estava observant el moviment d'un avió en un aeroport, o simplement compartint un matí amb el seu germà Ryan, el Ben hi posava tot l'ànima. Hi havia una bellesa en la seva manera de ser, una mena d'atenció que convertia el que era ordinari en alguna cosa extraordinària. Quan ell s'asseia a la taula, amb el seu somriure suau i la seva mirada brillant, no només estava allà; estava oferint la seva presència. Era com si el Ben hagués après del mateix Creador que cada moment és una vinya que cal cuidar, que cada persona és una planta que mereix ser regada amb afecte i respecte.

Però hem de ser sincers sobre la veritat que ens colpeja quan la vida ens sembla una vinya que no dona el fruit que esperàvem. De vegades, el cel es tanca. De vegades, el dolor s'instal·la a la taula on abans hi havia rialles. Sé que per a vosaltres, l'Alan i la Thao, i per a tu, Ryan, aquestes paraules d'Isaïes sobre la vinya poden tocar una ferida que encara està oberta. El silenci de la casa, l'absència d'aquell «Bon dia, pare» que el Ben mai oblidava dir, són com espines en el camí. No us demano que busqueu explicacions, perquè en el misteri de la vida, de vegades no n'hi ha. No us demano que entengueu per què el camí es va interrompre. Us demano que mireu la vinya des dels ulls de Déu, no des de la vostra pròpia angoixa.

En l'Evangeli d'avui, Jesús ens parla d'uns arrendataris que s'han oblidat de qui és l'amo de la vinya. Es van deixar endur per l'ambició, per la por i per la covardia. Van voler prendre el que no era seu. Però al centre de la paràbola hi ha el Fill. El propietari envia el seu fill amb l'esperança que el respectin. I el fill, en la seva innocència i en la seva confiança, va cap a la vinya. Jesús ens està dient que Ell mateix és aquest fill. Ell és el que va ser rebutjat, el que va ser tret fora de la vinya, el que va patir la solitud més gran. I en fer-ho, Jesús ha santificat el vostre patiment. No hi ha cap dolor que el vostre fill hagi sentit, ni cap llàgrima que vosaltres hagueu vessat, que Jesús no conegui per dins. Ell us acompanya en el vostre dol, no com un espectador, sinó com un germà que sap què vol dir ser estimat i ser perdut.

Ryan, germà estimat, sé que sovint sents que la teva vinya ha perdut el seu color principal. Sé que el Ben era el teu company de viatge, el teu model, el teu millor amic. Però mira la teva pròpia vida. Mira la bondat que portes dins. El Ben està en la teva manera de ser, en la teva valentia per seguir endavant. No tinguis por de ser feliç. No tinguis por de somiar. El teu germà està al Banquet del Cel, i des d'allà, ell no vol que tu t'aturis. Ell vol que continuïs conreant la teva vida amb la mateixa passió que ell tenia. Ell és el teu àngel, i el vincle que teniu és un tresor que la mort no pot tocar. Quan miris cap al cel i vegis passar un avió, recorda que ell et fa un gest des de la llum. Ell està orgullós de tu.

I a vosaltres, Alan i Thao, pares que porteu un amor tan gran que només es pot mesurar amb el dolor que sentiu, vull que sentiu aquesta paraula de pau: sou uns pares extraordinaris. El Ben us va triar. Ell sabia que en vosaltres trobaria l'amor, la seguretat i la tendresa que necessitava per ser el noi que va ser. No us deixeu vèncer per la culpa, ni us guardeu preguntes que només us fan mal. Déu no us està mirant per veure si vau fer prou. Ell us mira amb una compassió infinita. El Ben està al cel perquè Déu l'estima, i Déu us estima a vosaltres tant com a ell. El vostre amor no s'ha esvaït; s'ha convertit en una llavor eterna. Cada vegada que feu un acte de bondat en el seu nom, cada vegada que ajudeu algú en silenci, el Ben està treballant a través de vosaltres. Aquest pou d'aigua que porta la seva vida als necessitats, aquesta generositat que ell va mostrar quan va voler oferir tota la seva guardiola per al seu oncle, tot això és el fruit que la seva vida continua donant. La seva vinya no ha quedat erma; ha donat fruit en abundància.

Sant Pau, en la segona lectura, ens dona una clau que és un bàlsam per al cor: «Tingueu pau, i el Déu de la pau serà amb vosaltres». No ens diu que la pau és l'absència de problemes, sinó una presència que ens guarda el cor. «Tot el que és veritable, tot el que és noble, tot el que és just, tot el que és pur, tot el que és amable, tot el que és digne de lloança... penseu en aquestes coses». Penseu en el Ben. Penseu en el seu somriure. Penseu en la seva curiositat insaciable. Penseu en com us mirava amb aquella dolçor que us feia sentir que el món era un lloc segur. Aquestes són les coses en les quals heu de pensar. I en fer-ho, la pau de Déu, que supera tot el que podem entendre, us abraçarà.

No us demano que oblideu. El dolor és el preu de l'amor, i és un preu que tots paguem amb gratitud perquè hem estimat un fill tan meravellós. Però us demano que deixeu que la llum de Crist entri en les esquerdes d'aquest dolor. Avui, en sortir d'aquí, no busqueu respostes intel·lectuals. Busqueu un moment de silenci. Mireu el cel, potser veureu un ocell o un avió traçant una línia blanca sobre el blau, i en aquell instant, digueu el seu nom: «Ben». Recordeu la seva alegria. Recordeu la seva bondat. I sapigueu que, en aquell mateix instant, ell us està somrient a vosaltres des de la casa del Pare. No esteu sols en aquest camí. Els àngels us envolten, i el Ben, el vostre fill, el vostre germà, està entre ells, cuidant-vos, esperant-vos, estimant-vos. Que la Mare de Déu, que també va conèixer el dolor de perdre un fill i que ara l'acull amb la seva tendresa materna, us doni la força per viure cada dia amb l'esperança que l'amor mai no mor. Benjamin Vo, fill estimat, descansa en la pau del Senyor. Que la teva llum ens guiï, que la teva bondat ens inspiri, i que el teu somriure ens acompanyi fins al dia en què tots puguem seure, finalment, a la taula que no s'acaba mai. Amén.