En el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant. Que la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, siguin amb tots vosaltres.
Senyor, tingueu pietat de nosaltres. Crist, tingueu pietat de nosaltres. Senyor, tingueu pietat de nosaltres.
Penseu en la sensació d'obrir un llibre que ha estat guardat durant molt de temps, un llibre que conté paraules que ens fan tremolar i, alhora, ens calmen. En la primera lectura d'avui, el profeta Joan rep una ordre estranya: «Pren el rotlle i menja-te'l». Li diuen que serà dolç com la mel a la boca, però amarg a les entranyes. És una imatge tan física, tan real, que ens toca l'ànima. No ens parla d'una fe teòrica, sinó d'una fe que s'ha d'empassar, que ha d'entrar en la nostra sang, que ha de formar part del nostre organisme.
De vegades, la paraula de Déu és així. Quan l'escoltem per primera vegada, és dolça. Ens parla d'un amor que no s'acaba, d'una promesa de vida eterna, d'un cel on no hi ha més plor. I ens reconforta. Però després, quan la vida ens colpeja amb la realitat de l'absència, quan la taula es queda buida i el silenci s'instal·la a les habitacions, aquesta mateixa paraula es torna amarga a les entranyes. El dolor de la pèrdua és aquesta amargor. És la veritat que ens costa pair.
Thao, Alan, Ryan, sé que aquests cinc mesos des que el Ben va tornar a la casa del Pare han estat un temps de digestió lenta d'aquesta amargor. Sé que hi ha dies en què la casa sembla massa gran, en què el record d'un somriure o la imatge d'aquelles sabates que restaven a l'entrada us fan sentir que el món s'ha desequilibrat. I vull dir-vos, amb tota la tendresa del meu cor, que no heu de tenir por d'aquesta amargor. No heu de tenir por de sentir que el pit us crema. Jesús, en l'Evangeli d'avui, entra al temple i el troba convertit en un mercat, un lloc de comerç on s'ha oblidat el sentit de la pregària. Ell s'indigna. Ell sent el dolor de la profanació. Si el Senyor s'indigna quan la seva casa no és tractada amb respecte, com no hauria de comprendre la vostra indignació davant d'una pèrdua tan injusta?
El Ben, el nostre Benjamin Vo, era un noi que entenia la bellesa de l'ordre i de la precisió. Penseu en la seva passió per la tecnologia, per l'AWS, per aquella 'Con Chim Airlines' que ell somiava crear. Ell no es limitava a mirar les coses; ell volia entendre com funcionaven, com es construïen, com podien enlairar-se. Aquesta era la seva manera de lloar la Creació. Ell tenia aquesta curiositat que ens recorda que el món és un lloc digne de ser explorat amb amor. I quan penso en el Ben, penso en un noi que no tenia por d'oferir el que tenia. Recordeu aquell moment en què, amb la puresa d'un cor que no coneixia el càlcul, va voler donar la seva guardiola per ajudar el seu oncle William? No va caldre trencar-la, no va caldre ni tan sols obrir-la, però aquell gest, aquell oferiment sincer, va ser un sacrifici d'olor agradable davant de Déu. El Ben ens va ensenyar que la riquesa no és el que guardem a les nostres caixes, sinó el que som capaços d'oferir als altres.
I vull aturar-me aquí, en aquest punt on molts pares carreguen un pes que no els pertoca. Hi ha una veu, de vegades silenciosa i cruel, que us xiuxiueja preguntes sobre si vau fer prou, sobre si vau perdre algun senyal, sobre si la malaltia va ser conseqüència d'alguna cosa que vau ometre. Vull dir-vos avui: deixeu anar aquesta càrrega. Deixeu-la caure als peus de la Creu. Ni vosaltres, ni el vostre fill, ni cap decisió que hagueu pres, té res a veure amb el sofriment que vau viure. La malaltia no és un càstig, no és un judici, i no és, sota cap concepte, la vostra culpa. Déu no envia aquestes proves. Déu és aquell que, com vau somiar, us espera en la cua d'una gelateria amb un somriure, preparat per abraçar-vos. Si el Ben us deia «Ba, test nào con cũng qua hết» (Pare, he passat totes les proves), és perquè ell ja ha arribat a la meta. Ell no té cap retret per vosaltres. Ell només té amor, una gratitud infinita per haver estat el seu pare i la seva mare, per haver-li donat la vida i haver-lo estimat fins al darrer sospir. No us acuseu d'allò que no podíeu controlar.
El Ben viu. Aquesta és la dolçor del rotlle que el Senyor ens ha donat. Encara que l'amargor sigui present, la dolçor de l'esperança és més forta. Quan el pare somia amb el Ben, quan Ryan somia que va amb el seu germà en una muntanya russa, això no són només somnis. Són finestres. Són petites escletxes que Déu obre en el vel que ens separa del cel, per dir-vos: «Ell és aquí, ell està bé, ell us estima».
Ryan, germà petit, el teu germà Ben està orgullós de tu. Ell sap que ets un noi valent, intel·ligent i ple de vida. No tinguis por de viure amb plenitud, de perseguir els teus somnis, de ser el germà que sempre has estat. Ell et mira des del Banquet del Cel i et demana que siguis feliç. La teva vida és un regal, i el teu germà és el teu àngel que et sosté en cada pas.
Thao i Alan, no us deixeu vèncer pel silenci. La vostra casa, que va ser plena de la curiositat del Ben, de les seves converses sobre avions, de la seva alegria, encara és un temple. És un temple de l'amor que vau compartir. I aquest amor no s'ha esvaït; ha estat segellat en el cor de Déu. Cada vegada que ajudeu algú, cada vegada que feu un acte de caritat en el seu nom —com el pou que heu fet perforar a Cà Mau, que porta aigua viva als qui tenen set— esteu fent que el Ben continuï viu, que el seu esperit continuï brollant i donant vida al món.
El Senyor, en l'Evangeli, ens diu que la seva casa és casa de pregària. I avui, la vostra vida, el vostre sofriment, la vostra esperança, tot això és la vostra pregària. No us sentiu sols. El Senyor us acompanya en la vostra tristesa, i el Ben us acompanya en la vostra joia. Quan el món us sembli un lloc fosc, busqueu aquest somriure que teníeu en les fotos, aquesta mirada brillant que tenia el Ben, i recordeu que aquella llum no s'ha apagat. S'ha transformat en la llum de la Resurrecció.
No tingueu por. El Senyor us estima. El Ben us espera. I el Banquet del Cel ja està parat per a vosaltres. Que la pau de Crist, que supera tota intel·ligència, guardi els vostres cors, les vostres ments i el vostre futur. Aneu avui a casa sabent que no sou vosaltres els que porteu la càrrega, sinó que és Ell qui us porta a les seves espatlles. I el Ben, el vostre fill, us fa guàrdia des de la llum. Amén.
For the intentions entrusted to Ben on our prayer wall:
Fidels al manament del Salvador i instruïts per l'ensenyament diví, ens atrevim a dir:
Pare nostre, que esteu en el cel, sigui santificat el vostre nom; vingui a nosaltres el vostre Regne; faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel. El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui; i perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors; i no permeteu que caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal. Amén.
Que el Senyor us beneeixi i us guardi, que faci brillar el seu rostre sobre vosaltres i us doni la seva pau. Aneu en pau.
✝ Que us beneeixi Déu totpoderós: el Pare, i el Fill, i l'Esperit Sant. Amén.