Memòria de Sant Pius de Pietrelcina, prevere

Penseu en un viatger que es prepara per a un llarg camí. Potser és una imatge que ens resulta familiar, especialment en els dies en què ens sentim cridats a moure'ns cap endavant, tot i que el cor pesi. En l'Evangeli d'avui, Jesús convoca els dotze i els envia amb una instrucció radical: «No prengueu res per al camí». Ni bastó, ni alforja, ni pa, ni diners. Només la confiança absoluta en Aquell que envia. Imagineu la lleugeresa d'aquest viatger, desposseït de tot excepte de la Paraula que ha de proclamar. És una imatge que ens parla de la nostra pròpia vida: som viatgers que, sovint, ens carreguem amb tantes coses —preocupacions, plans, el pes del passat—, quan el que realment necessitem és la llum que ens guia.

Benjamin, el vostre estimat Ben, tenia aquesta mena de mirada neta, una curiositat que no s'aturava en les coses superficials. Recordeu com, quan parlava de la seva idea per a una companyia aèria, la 'Con Chim Airlines', els seus ulls s'il·luminaven? No era només un joc de nen; era la visió d'algú que entenia que la vida és un enlairament constant cap a alguna cosa més alta, cap a un horitzó que no es pot mesurar amb regles humanes. Ell, amb la seva ment brillant i el seu cor tan noble, semblava entendre que el viatge de la vida no es tracta d'acumular, sinó de saber oferir. Com quan va voler donar la seva guardiola per ajudar el seu oncle: no era el valor dels diners el que comptava, sinó la puresa d'un cor que estava disposat a donar-ho tot sense reserves.

La primera lectura del llibre dels Proverbis ens ofereix una pregària que ens toca profundament: «Dues coses us demano, no me les negueu abans que mori: allunyeu de mi la falsedat i la mentida, no em doneu ni pobresa ni riquesa, doneu-me només el pa que em cal». Quina humilitat hi ha en aquestes paraules. De vegades, en la nostra angúnia, busquem respostes grandioses o solucions que ens tornin la seguretat que sentim perduda. Però el Senyor ens demana senzillesa. Ens demana que ens centrem en el pa de cada dia, en la Paraula que és llum per a les nostres passes. Ben va viure aquesta senzillesa. En la seva passió per l'aviació, en els seus moments de rialles amb el seu germà Ryan, en l'atenció que posava quan el seu pare li explicava històries, ell estava vivint el pa de cada dia. Ell estava vivint el present, que és l'únic lloc on Déu ens troba.

Avui, en la memòria de Sant Pius de Pietrelcina, recordem un home que va saber patir i estimar en silenci, un home que va fer de la seva vida una pregària constant. Ell, com en Ben, va entendre que la vertadera força no ve de les nostres capacitats, sinó de la nostra unió amb Crist. Quan sentiu que el camí és massa llarg, quan la tristesa del matí us sembla una muntanya impossible de travessar, recordeu que no esteu sols. El Senyor us ha donat el seu Esperit, la seva Paraula, i la presència d'aquells que ens han precedit en la fe i que ara ens acompanyen des de la llum. En Ben no és lluny. Ell està en la presència del Pare, allà on la curiositat troba la seva resposta i l'amor troba el seu descans.

Thao, Alan, Ryan, sé que el silenci de la casa és un espai on el cor sovint fa preguntes. Però deixeu que la Paraula de Déu sigui la resposta. «La vostra paraula, Senyor, és llum per a les meves passes». No necessiteu tenir totes les respostes avui. Només necessiteu fer un pas, un sol pas, amb confiança. Quan recordeu en Ben, no el busqueu només en el passat; busqueu-lo en la vostra capacitat d'estimar els altres, en la vostra capacitat de ser generosos com ell va ser. Cada vegada que feu un gest de bondat, cada vegada que ajudeu algú que té set, com el pou que porta el seu nom, esteu fent que el seu viatge continuï, que la seva llum segueixi brillant en aquest món. Això és el que significa ser deixebles: portar la llum de l'altre, viure la bondat de l'altre, fins que tots ens retrobem al Banquet del Cel.

De vegades ens sentim com els dotze, enviats a un món que no sempre ens entén. Jesús ens diu: «Sacsegeu la pols dels vostres peus». És una invitació a no quedar-nos atrapats en el desànim, a no deixar que la tristesa o la incomprensió ens impedeixin seguir proclamant l'amor de Déu. Vosaltres heu estat testimonis d'un amor tan gran, un amor que ha unit la vostra família de manera indestructible. Aquest amor és el vostre bastó, la vostra alforja, el vostre pa. No us en falta res. Déu us ha donat el millor: un fill que va ser llum, un germà que va ser company, un amor que no té fi. I aquest amor és el que us manté dempeus.

Ryan, germà estimat, tu saps millor que ningú que en Ben no ha marxat del tot. Ell és la teva memòria, el teu exemple, el teu amic més fidel. Quan miris al cel i vegis un avió, recorda el seu somriure. Recorda que ell continua sent el teu germà gran, el que t'anima a viure amb la mateixa curiositat i valentia que ell va mostrar. No tinguis por de créixer, de somiar, de fer coses noves. Ell és allà, celebrant amb tu cada petit triomf, cada moment de joia. Ets un noi valent i la teva vida és un tresor.

I a tots vosaltres, pares que porteu el pes d'un amor que no té on dipositar-se físicament, vull dir-vos: el vostre amor és sagrat. No busqueu explicacions en el passat, no us deixeu vèncer per la culpa. Déu no us demana comptes del passat; us demana que confieu en el present. Ell us estima tal com sou, amb el vostre dolor, amb les vostres llàgrimes, amb les vostres preguntes. I en aquest abraç de Déu, hi és en Ben. Ell és l'àngel que us recorda que l'amor és més fort que qualsevol distància. La vostra casa, tot i el buit, és una casa plena de la presència de Déu, perquè en ella s'ha estimat amb una generositat que és el reflex pur del Regne.

Avui, quan sortiu d'aquí, us demano una cosa molt senzilla. No intenteu resoldre el misteri de la vida avui. Simplement, feu un gest d'escolta. Escolteu el silenci, escolteu la Paraula. I quan sentiu el pes del dia, digueu el nom d'en Ben amb un somriure. Recordeu que ell ha fet el viatge abans que nosaltres, i que des de la casa del Pare, ell us espera. La seva vida, tan plena de llum i de bondat, continua donant fruit. Com el gra de blat que esdevé espiga, la seva vida s'ha multiplicat en l'amor que vosaltres continueu donant al món. Que la Mare de Déu, que va estar al peu de la creu i va conèixer el dolor de perdre un fill, us acompanyi sota el seu mantell protector. Que ella us ensenyi a guardar totes aquestes coses al cor, tal com ella ho va fer, fins que el Senyor, en el seu temps, ens torni a reunir tots en la pau definitiva del seu banquet. Benjamin Vo, fill estimat, descansa en la pau del Senyor. Que la teva llum ens guiï, que la teva bondat ens inspiri, i que el teu somriure ens acompanyi fins al dia en què tots puguem seure, finalment, a la taula que no s'acaba mai. Amén.