Divendres de la vint-i-vuitena setmana del temps ordinari

Penseu en el silenci d'un aeroport a la nit, quan els motors s'han apagat i les pistes estan banyades per la llum blavosa de les balises. Tot sembla immòbil, però en el cor de la terminal, en la ment d'un jove que mira cap al cel, hi ha un món sencer en moviment. El nostre estimat Benjamin Vo tenia aquesta capacitat de veure el que molts ignorem. Ell no només mirava els avions; ell entenia la precisió, la lògica, la bellesa del vol. Recordo la imatge del Ben, amb el seu somriure brillant, potser amb els seus aparells a les dents, preparat per a una altra aventura, potser en un aeroport, potser a casa amb el seu germà Ryan. En aquella mirada hi havia una curiositat que no tenia límits. Era un noi que, amb la seva ment d'enginyer, podia desxifrar sistemes complexos, però que amb el seu cor, un cor d'una dolçor infinita, desxifrava el llenguatge de l'amor.

Avui, la Paraula de Déu ens parla de ser escollits. Sant Pau ens diu als Efesis: «En Crist hem estat escollits, destinats d'acord amb el propòsit d'aquell que fa totes les coses segons la intenció de la seva voluntat». Penseu en això. No som una casualitat. El Ben no va ser una casualitat. La seva vida, la seva intel·ligència, la seva manera de ser, tot estava dins del propòsit d'un Déu que ens estima amb una passió que no té final. Ell va ser segellat amb l'Esperit Sant, i aquest segell no s'esborra mai. És la garantia de la nostra herència. El Ben ja ha rebut aquesta herència plena. Ell està ara al Banquet del Cel, allà on els avions de la seva estimada 'Con Chim Airlines' ja no necessiten mapes, perquè la llum de Déu és el seu camí.

Però hem de ser honestos. Hem de mirar la veritat abans de poder trobar la pau. Alan, Thao, Ryan, sé que des d'aquell tretze de juny, el món ha canviat de pes. Sé que hi ha dies en què el silenci a casa és un crit que no s'apaga. Sé que hi ha nits en què la pregunta «per què?» es clava al pit com una espina. I enmig d'aquest dolor, una ombra s'infiltra: la culpa. «Hauria d'haver fet més? Podria haver vist alguna cosa abans?». Vull que deixeu caure aquesta pedra avui. Quan els deixebles van preguntar a Jesús sobre el patiment, ell va ser clar: no va ser culpa de ningú. La malaltia no és un càstig, no és el resultat d'una negligència, no és una falta vostra. Déu no us acusa. Déu no us demana comptes d'allò que estava més enllà de qualsevol control humà. Vau estimar el Ben amb una entrega que va ser el seu refugi. Aquell amor no va fallar. No vau perdre cap senyal. Vau ser, i sou, els millors pares que el Ben podia tenir.

L'Evangeli d'avui ens porta al cor de la por i de la confiança. Jesús ens diu: «No tingueu por dels qui maten el cos... I a vosaltres, amics meus, us dic: no tingueu por». I després, parla dels pardals. «¿No es venen cinc pardals per dos cèntims? I, tanmateix, ni un de sol no és oblidat davant de Déu. Fins i tot els cabells del vostre cap estan tots comptats». Penseu en aquesta imatge. Déu no només ens coneix; ens té comptats. Ell coneix cada detall del Ben, cada somriure, cada ganes de jugar, cada vegada que va voler oferir la seva guardiola per ajudar el seu oncle William, sense ni tan sols trencar-la, només pel pur desig de ser generós. Aquell desig, aquella bondat, està comptada davant de Déu. Res del que el Ben va ser, res del que va estimar, s'ha perdut. Tot està guardat en el cor del Pare.

El Ben, amb la seva curiositat i la seva bondat, era com un pardal que volava alt, confiant en el vent. Ell ens va ensenyar que la vida no es mesura pels anys, sinó per l'amor que hem donat. I el seu amor continua fluint. Mireu el 'Pou de l'Amor' al Vietnam, el 'Giếng Gioan Baotixita'. Aigua neta que brolla en nom seu, vida que arriba als més necessitats. Aquest és el llegat del Ben: no és una cosa que es queda al passat, sinó una força que continua transformant el món. El seu segon nom, Đại Dương, significa 'Gran Oceà'. I com un oceà, el seu amor no té fronteres. Continua donant, continua alimentant, continua beneint.

Ryan, germà meu, sé que el teu cor porta una càrrega que molts no poden ni imaginar. Ets el guardià de tants records, el company de tantes aventures, des de les sessions d'aeroport fins als somnis compartits. No tinguis por de caminar endavant. El teu germà no ha marxat a un lloc llunyà; ell viu en la teva força, en la teva bondat, en la teva manera de mirar el futur. Quan et sentis sol, recorda que el Ben està al teu costat, animant-te. No et demanis si hauries d'haver fet més; el teu amor pel teu germà és un tresor que ningú no et pot prendre. Viu per a ell, sí, però viu sobretot per a tu, amb la certesa que el Ben està orgullós del noi en què t'estàs convertint.

Alan i Thao, sé que el camí és costerut. Però mireu el Ben. Penseu en aquell somriure brillant while he was posing in his yellow Bumblebee costume, un moment de pura alegria que va omplir la vostra casa. Aquella alegria no era efímera; era un tast de l'eternitat. Déu no us ha abandonat. Ell us sosté en el vostre dolor, us abraça en el vostre silenci. La Mare de Déu, que va estar al peu de la creu i va veure marxar el seu Fill, us entén millor que ningú. Ella us abraça, us consola i us porta de la mà cap al seu Fill, Jesucrist, on el Ben us espera amb un somriure que ja no coneix cap tristesa.

Avui, en sortir d'aquí, us demano una cosa petita. No intenteu carregar el món sencer a les vostres espatlles. Feu una petita pausa, mirant el cel, i digueu el nom del Ben. I en aquell silenci, sentiu que ell és a prop, que el seu amor continua viu, i que la pau de Déu, que supera tota comprensió, comença a calmar les aigües del vostre cor. Ell està a casa, i vosaltres, pas a pas, esteu caminant cap a la mateixa llar. No tingueu por. L'amor no s'acaba mai. El Ben és el vostre àngel, i el Senyor és la vostra força. Amén.