Memòria de Sant Josafat, bisbe i màrtir

Penseu en el moment en què un viatger arriba al final d'un llarg camí i es troba davant d'una porta que no coneix. Potser és una porta de fusta antiga, o potser una obertura en la boira d'un matí d'hivern. Hi ha una incertesa natural en aquest moment, una mena de tremolor en les mans quan ens disposem a trucar. I, tanmateix, si el viatger porta amb si el record de les persones que l'estimen, si porta en la seva motxilla la calidesa de les converses compartides i la llum dels somriures que han il·luminat els seus dies, llavors la porta deixa de ser un límit i esdevé un llindar cap a una llar encara més gran. Avui, la litúrgia ens parla d'aquesta mena de viatge. En la primera lectura, Sant Pau escriu a Filemó sobre l'Onèsim, un home que abans era considerat «inútil», però que ara ha esdevingut un germà estimat, una part del cor mateix de Pau. I en l'Evangeli, Jesús ens recorda que el Regne de Déu no és una cosa que es pugui assenyalar amb el dit, com si fos una destinació geogràfica. «El Regne de Déu és entre vosaltres», ens diu. El Regne no és un lloc al qual hem d'arribar després de moltes voltes; el Regne és una presència que ja batega enmig de la nostra vida, sovint en els detalls més petits i quotidians.

El nostre estimat Benjamin Vo, el nostre Ben, entenia aquesta veritat d'una manera intuïtiva, potser millor que molts de nosaltres. Recordeu la seva curiositat insaciable? No era només intel·ligència; era una forma de reverència. Quan el Ben es fixava en el funcionament d'un avió, quan somniava amb la seva «Con Chim Airlines», no estava només mirant màquines. Estava buscant la lògica de la creació, la bellesa del vol, la manera com el món pot connectar-se. Hi havia en ell una puresa que el feia veure les coses no com a objectes, sinó com a oportunitats d'amor. Recordeu el moment en què, amb la senzillesa d'un nen de quinze anys, va voler oferir tota la seva guardiola per ajudar el seu oncle William? No va caldre trencar-la, no va caldre donar els diners, però l'oferta ja era un acte de santedat. Aquell gest no va ser una proesa pública; va ser un moviment del cor, un «sí» a la vida de l'altre. Ben ensenyava a tots els que l'envoltaven que el Regne de Déu no és en les coses que posseïm, sinó en la disposició del nostre cor a donar-ho tot per aquells que estimem.

Però avui, hem de ser valents i mirar de cara la veritat, perquè la veritat és l'única que ens permet caminar sense caure. Thao, Alan, Ryan, sé que en aquests quatre mesos el silenci a casa vostra no és un silenci de pau, sinó un silenci que crida. Sé que hi ha nits en què la tristesa us envolta com una boira espessa, i en què el cor us fa preguntes que semblen no tenir resposta. De vegades, en la solitud, la temptació de mirar enrere i buscar una explicació, o fins i tot una culpa, és una ombra que intenta acompanyar-vos. Vull dir-vos, amb tota la tendresa del meu sacerdoci, que aquestes preguntes no venen de Déu. No hi ha cap error en el vostre amor. No hi ha cap ombra en la manera com vau cuidar el Ben. La malaltia, el sofriment que va haver de passar el vostre fill, no és mai un càstig, ni és el resultat de res que haguéssiu pogut evitar. De vegades, la vida és com una tempesta que cau sobre els més innocents sense que ningú pugui aturar-la. No hi ha culpa en el vostre amor. El vostre amor va ser el refugi, el port, la pista d'aterratge segura per al Ben. Ell va ser estimat fins a l'últim alè, i aquest amor és el que ha quedat gravat en el cor de Déu per sempre. Déu no us assenyala; Ell us abraça. I el Ben, que ara reposa al Banquet del Cel, sap que vau ser els millors pares del món. Ell us mira, us somriu i us demana que no us deixeu vèncer per la tristesa.

En l'Evangeli d'avui, Jesús ens adverteix que no ens deixem distreure per les veus que criden «és aquí» o «és allà». El Regne de Déu, diu, és com el llampec que travessa el cel de punta a punta. És ràpid, és lluminós, és una irrupció de la glòria de Déu en el nostre món. El Ben va ser aquest llampec per a vosaltres. Quinze anys de vida que van passar com una llum intensa, brillant, que va il·luminar cada racó de la vostra família. Potser us sembla que el llampec ha desaparegut, però la llum ha quedat en la vostra memòria, en el vostre caràcter, en la manera com ara mireu el món. Quan el pare va somiar amb el Ben el 25 de juny, i el Ben li deia: «Ba ơi, test nào con cũng qua hết» —«Pare, he superat totes les proves»—, no era un somni qualsevol. Era una finestra oberta a la veritat de Déu. El Ben ha passat totes les proves. Ell està bé. La seva ànima, tan curiosa i brillant, ara coneix la lògica de l'amor infinit. I quan el pare li deia: «Des d'ara, estaràs al cel per sempre», i el Ben, després d'un moment de tristesa, deia: «No passa res, us vigilaré», ens mostrava el seu cor de fill, un cor que no s'ha tancat, sinó que s'ha expandit per abraçar-vos des de la llum.

Ryan, germà petit, el teu dolor és un tresor. No tinguis por de sentir-lo, però no deixis que esdevingui una presó. El Ben t'estimava profundament, i el seu amor per tu és una força que t'acompanya en cada pas que fas. Quan miris el cel, quan pensis en els vostres somnis, quan et sentis sol, recorda que tens un germà que és un àngel. Ell no voldria que t'aturessis. Ell voldria que volessis, que estudiessis, que descobrissis el món amb la mateixa passió que ell tenia. Ets el germà d'un àngel; porta aquest regal amb dignitat i alegria. El Ben et mira des de la llum del Senyor, i la seva joia és la teva força. No tinguis por de ser feliç, perquè el Ben està compartint aquesta felicitat amb tu des de l'eternitat.

Sant Pau ens diu avui: «Benvingut sigui com a germà, estimat especialment per mi, però encara més per tu». Aquesta és la clau de la nostra fe. Ja no som esclaus del dolor, ni de la mort, ni de la por. Som germans i germanes en el Senyor. El Ben ha estat acollit en aquesta gran família. Ell ha passat del temps a l'eternitat, on ja no hi ha malaltia, ni llàgrimes, ni separació. I vosaltres, en la vostra generositat, en el pou que heu construït a Cà Mau, en el vostre suport als més necessitats, esteu continuant aquest vol. Esteu fent que el Ben continuï donant vida, aigua, esperança. El seu llegat no és la seva absència; és la seva presència a través de la vostra bondat. Cada vegada que ajudeu algú, cada vegada que feu un gest de bondat en el seu nom, el Ben somriu. El seu llegat no és la seva absència, és la seva presència a través de la vostra generositat.

No us sentiu culpables per tornar a somriure en el futur. El Ben no voldria que el vostre amor per ell es convertís en una presó. Ell voldria que el vostre amor fos un pont cap a la vida. La vida que el Senyor ha donat al Ben és més forta que la mort. Aneu, doncs, com a temple de Déu, i deixeu que la seva llum us guiï sempre. El Ben us espera al Banquet, on el temps ja no existeix i on les distàncies s'esborren. Quan arribeu a casa, digueu-li al Senyor: «Senyor, el Ben és teu, i jo també». I sentiu com la pau baixa sobre la vostra llar, com un avió que aterra finalment en la seguretat del port, en el cor de Déu. No us deixeu vèncer pel desànim. El camí és llarg, sí, però no el feu sols. El Senyor és el vostre pastor, i el Ben és la llum que us recorda que el Banquet del Cel és real, que és a prop, i que us espera. Aneu amb aquesta certesa. Aneu amb aquesta pau. El Ben està bé, i vosaltres, estimats pares i germà, sou envoltats per l'amor infinit de Déu, que mai abandona els seus fills. Amén.