Commemoració de tots els fidels difunts

Imagineu per un moment una senzilla maleta de viatge, una d'aquestes que el Ben, amb la seva passió per l'aviació, segurament hauria examinat amb ull clínic abans d'un gran vol. Penseu en la cura amb què s'empaqueta allò que és essencial, allò que no podem deixar enrere quan ens disposem a emprendre un llarg viatge. En la vida, sovint ens esforcem per carregar les nostres maletes amb seguretats, amb projectes, amb la certesa que controlarem el nostre destí. Però avui, en aquesta commemoració de tots els fidels difunts, la vida ens convida a deixar les maletes a terra i a mirar, per primera vegada, allò que realment ens emportem quan el viatge d'aquest món s'acaba.

La primera lectura del llibre de la Saviesa ens regala una imatge colpidora: «Com or al gresol, els va provar, i com un sacrifici holocaust els va acceptar». No ens parla de la mort com una fi, sinó com una purificació, com una transformació. El Ben, amb la seva ment brillant i la seva curiositat insaciable per la tecnologia, hauria entès bé la metàfora del gresol. Ell sabia que per crear alguna cosa nova, per fer que un sistema funcioni, cal passar per processos de prova, per ajustaments, per una precisió que no admet errors. Però aquí, en el gresol de Déu, no es tracta de codi informàtic, sinó de l'ànima. La prova del Ben, la seva lluita, no va ser una pèrdua de temps, sinó una preparació per a una plenitud que nosaltres només podem entreveure.

Alan, Thao, Ryan, avui vull parlar-vos amb la veritat nua, perquè el dolor de perdre un fill com el Ben no es pot suavitzi amb paraules buides. Fa quatre mesos que el silenci a casa vostra té una presència que gairebé es pot tocar. Sé que hi ha moments, en la quietud de la tarda o en la solitud de la nit, en què el record del Ben us assalta amb la força d'un avió que enlaire, deixant un buit que res no sembla omplir. I sé, perquè el cor humà és així de fràgil, que sovint us qüestioneu si vau fer prou, si vau passar per alt algun detall, si la vostra vigilància va ser suficient. Vull dir-vos, amb la tendresa del mateix Déu, que deixeu caure aquesta pedra pesada. La malaltia no és mai un càstig, no és mai una falta de vigilància, no és el resultat de cap error humà. El vostre amor pel Ben va ser perfecte. No vau fallar en res. Déu no us acusa, i vosaltres tampoc no us heu d'acusar. Deixeu de carregar amb una culpa que no us pertany; Déu ja l'ha dissolt. Hi ha dolors en aquest món que arriben com una tempesta inútil de preveure, més enllà de tot control humà, i cap atenció no hauria pogut aturar-los. No busqueu la causa en el vostre esforç; busqueu el descans en els braços del Senyor.

En l'Evangeli de sant Joan, Jesús ens diu: «Tot el que el Pare em dóna vindrà a mi, i al qui ve a mi, no el rebutjaré». Aquesta és la clau de gir. El Ben no ha marxat a un lloc estrany; ha estat rebut. Jesús no perd res del que el Pare li ha confiat. Penseu en el Ben, en aquell noi que, amb només quinze anys, tenia la generositat d'oferir la seva guardiola per ajudar el seu oncle William. No va trencar la guardiola, no va fer un espectacle, però el seu cor ja havia fet l'ofrena. Aquest és el Ben que Jesús ha rebut: un noi de cor net, un noi que, com deia el seu pare, escoltava les seves històries amb una atenció absoluta, com si fossin veritats fonamentals. Jesús ha rebut el Ben no per les seves notes en matemàtiques o per la seva fascinació per la 'Con Chim Airlines', sinó per la seva capacitat d'estimar sense condicions.

Ryan, germà estimat, tu saps millor que ningú que el Ben no era només un germà, era el teu company de vida. Sé que trobes a faltar el teu millor amic, aquelles converses sobre el futur, sobre els cotxes i els avions que compartíeu. No tinguis por de créixer i de viure amb la mateixa curiositat que ell tenia. El Ben està orgullós de tu. Viure per a ell no vol dir viure en la tristesa, sinó portar la seva bondat allà on vagis. Quan miris el cel i vegis passar un avió, recorda que el teu germà t'acompanya, que ell forma part de la teva força i que res, ni tan sols la mort, pot trencar el vincle que teniu.

El Ben, com sant Carles Acutis, va ser una llum que va brillar intensament en poc temps. Ell va entendre que la vida no es mesura pels anys, sinó per la profunditat amb què estimem. I ara, ell està al banquet de l'eternitat, allà on no hi ha més llàgrimes, ni més hospitals, ni més preguntes sense resposta. Ell us espera, Alan i Thao, amb el mateix somriure que us va regalar cada dia. Ell ja ha passat el test de la vida amb una nota d'amor que nosaltres només podem intuir. Quan sentiu el pes de l'absència, recordeu que el Ben no és un record, és una presència. Ell us sosté, ell us estima, i ell us espera al final del camí.

Avui, en sortir d'aquí, porteu amb vosaltres una cosa senzilla: un acte de bondat fet en el seu nom. Potser una paraula amable a algú que pateix, potser un gest de generositat que ningú no vegi. Cada vegada que feu això, esteu deixant que el Ben continuï vivint en aquest món. Esteu deixant que la seva llum, que el seu 'Great Ocean' —el seu nom mitjà Đại Dương—, continuï fluint i donant vida a qui ho necessita. No intenteu carregar tot el futur avui. El camí és llarg, però no l'heu de fer sols. Quan arribeu a casa, en el silenci, digueu simplement: «Senyor, el Ben és teu, i jo també». Deixeu que aquesta certesa us calmi. El Ben us espera al banquet. I mentrestant, cada acte de bondat que feu és una manera de mantenir viva la seva llum en aquest món. Aneu en pau, sabent que el Ben us estima, que Déu us sosté i que el vostre fill ja ha trobat el seu lloc a la taula del Pare, on el somriure mai no s'apaga. Amén.