Festa dels Sants Arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael

Penseu en la imatge d'un nen que s'asseu en silenci, mirant fixament el cel. No és un silenci buit; és un silenci d'espera, d'atenció, d'aquell qui sap que, més enllà del que els nostres ulls poden abastar, hi ha una realitat més gran. El nostre estimat Benjamin tenia aquesta capacitat de quedar-se embadalit, observant el pas dels avions, seguint amb la mirada aquelles trajectòries que s'enfilaven cap al blau infinit. Ell no només veia metal i motors; veia una invitació. Veia una promesa. Quan el Ben parlava del seu somni de la 'Con Chim Airlines', amb aquell somriure tímid i la rialla que ens il·luminava a tots, no estava només jugant. Estava, sense saber-ho, assajant la seva pròpia mirada cap a l'eternitat.

En la primera lectura d'avui, el profeta Daniel ens regala una visió que fa tremolar el cor: «Thrones foren posats i l'Ancià prengué seient». És una escena de majestuositat, de foc, de llum blanca com la neu. I enmig d'aquest foc, d'aquesta presència divina, apareix algú que és com un fill d'home. Aquest és el nostre Senyor, el Fill de l'Home, que rep el domini i la glòria. Aquesta visió ens recorda que el nostre món no és un caos sense sentit. Hi ha un tron. Hi ha una presència. Hi ha un Regne que no s'acabarà mai. El Ben, en la seva breu però immensa vida, va caminar sempre amb aquesta intuïció. Ell era un noi de llum, un noi que, com Nathanael a l'Evangeli, tenia una transparència que el mateix Jesús va reconèixer: «Aquí teniu un veritable israelita; en ell no hi ha cap falsedat».

Quina veritat més preciosa per al Ben. «En ell no hi ha cap falsedat». Recordeu la seva dolçor? Recordeu la seva manera de ser sempre el primer a dir «Bon dia, pare»? No era una obligació. Era una puresa de cor. Era la transparència d'algú que no tenia res a amagar perquè tot el que hi havia dins seu era amor. Quan Nathanael pregunta a Jesús: «Com és que em coneixes?», Jesús li respon: «Abans que Felip et cridés, jo t'he vist sota la figuera». Aquest «veure» de Jesús no és un mirar superficial. És un conèixer profund, un acollir. Jesús el va veure en la seva intimitat, en el seu moment de quietud. I avui, vull que sapigueu que Jesús també va veure el Ben. El va veure en cada moment de la seva vida, en cada somriure, en cada projecte d'aviació, en cada gest de bondat cap als altres. El va veure quan estava aprenent, quan estava jugant, quan estava estimant.

I aquí hem de fer una pausa. Perquè, tot i que el Ben està ara en la llum, el buit que deixa a la taula, a casa, en el cor, és un fet que no podem ignorar. Sé que per a vosaltres, l'Alan i la Thao, i per a tu, Ryan, estimat germà, hi ha dies en què aquest buit sembla cridar més fort que qualsevol paraula. No tingueu por d'aquest silenci. El silenci no és el final. El silenci és el lloc on els àngels, els missatgers de Déu, s'apropen. Avui celebrem els arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael. Miquel, el defensor; Gabriel, el portador de la bona nova; Rafael, el que guareix. Ells són els guies que estan amb el Ben ara mateix, al Banquet del Cel. I ells són els que estan amb vosaltres, en la vostra pròpia «figuera», en els vostres moments de solitud, vetllant perquè no us sentiu mai abandonats.

El Ben ens va ensenyar que la grandesa no està en el que acumulem, sinó en el que som capaços d'oferir. Recordeu aquella oferta generosa del seu estalvi personal per ajudar el seu oncle? No va ser el fet de donar els diners el que va comptar, sinó la disposició del cor. Va ser el gest d'un fill que entenia, potser millor que molts adults, que la vida és per ser lliurada. Aquesta és la lògica del Regne de Déu. És la lògica del Fill de l'Home que, en la visió de Daniel, rep el domini no per la força, sinó pel servei. El Ben va viure així. Va viure donant-se, somrient, estimant. I aquest amor que ell va sembrar no s'esborra. Continua viu en cada record, en cada història que el pare explica, en cada gest de bondat que es fa discretament en nom seu, com l'aigua que brolla del pou que porta el seu nom per portar vida als qui tenen set.

Ryan, germà estimat, tu que has estat el seu company de jocs, el seu confident, el seu millor amic... no t'oblidis mai de la teva pròpia llum. El Ben està al teu costat, potser no com abans, però sí d'una manera nova, més profunda. Ell és el teu àngel. Quan miris el cel i vegis un avió, no pensis només en l'absència. Pensa en la presència. Pensa que ell està en la pau, en la llum, en la veritat absoluta. Continua sent el noi valent, curiós i bondadós que ets. Ell estaria tan orgullós de veure't caminar amb alegria. No tinguis por de créixer, de somiar, de viure. El Ben t'acompanya en tot.

I a vosaltres, pares, que porteu el pes d'un amor tan gran que no ha trobat el seu destí terrenal, us dic: no esteu sols. Déu, que és el Pare de tots, us entén. Ell va veure el seu Fill morir a la creu, i Ell va veure el seu Fill ressuscitar a la glòria. Aquest és el nostre destí. El Ben no ha marxat a un lloc llunyà; ha entrat en la presència mateixa de l'Ancià, en la llum blanca com la neu. Ell està a casa. I vosaltres, en la vostra fidelitat, en el vostre dol, en la vostra pregària, esteu construint el pont que us portarà a retrobar-vos. No us demaneu comptes del que no podeu controlar. Deixeu que la Mare de Déu, que va estar al peu de la creu, us abraci avui. Ella sap el que és perdre un fill. Ella sap el que és confiar en Déu quan el món sembla caure a trossos. Deixeu que ella us porti al seu Fill, que és el Rei de l'eternitat.

Avui, en sortir d'aquí, no busqueu respostes complicades. Feu una cosa senzilla: quan veieu un ocell volant, o quan mireu el cel, digueu el nom del Ben. Feu un acte de bondat, per petit que sigui, en nom seu. Ajudeu algú, somrieu a algú, pregueu per algú. Feu-ho en silenci, com el Ben feia les seves coses. I en aquell moment, sentireu que el cel s'obre, com Jesús va prometre a Nathanael: «Veureu el cel obert i els àngels de Déu ascendint i descendint sobre el Fill de l'home». El Ben ja està allà, al Banquet del Cel, esperant-vos amb aquell somriure que sempre us va fer sentir a casa. Que la seva llum us acompanyi, que la seva bondat us inspiri, i que la pau del Senyor, que supera tota intel·ligència, guardi els vostres cors i les vostres ments en Crist Jesús. Amén.