Dimarts de la trenta-unena setmana del temps ordinari

Penseu per un moment en la imatge d'una taula parada per a un gran banquet. No és una taula qualsevol; és una taula on les cadires estan disposades no per rang o per mèrit, sinó per invitació. Hi ha una mena de solemnitat alegre en el moment en què el mestre de casa es gira cap a la porta i diu: «Tot és a punt». És un moment de plenitud, de finalització, de descans. En l'Evangeli d'avui, escoltem la paràbola d'aquest gran banquet, una invitació que s'estén molt més enllà del que els convidats originals podien imaginar. És una invitació que no s'atura davant les excuses, sinó que es desborda cap als camins i les tanques, buscant aquells que ningú més hauria convidat.

El nostre estimat Benjamin Vo tenia aquesta capacitat natural de veure el món com un lloc ple d'invitacions. Penseu en la seva passió per l'aviació, en aquell somni seu de crear la 'Con Chim Airlines'. Quan el Ben parlava d'avions, no només parlava de màquines o de logística; parlava de la possibilitat de connectar persones, de vèncer les distàncies, de volar cap a horitzons que, des de terra, semblen inabastables. El Ben tenia una ment brillant, sempre analitzant, sempre curiosa, però el que realment definia el seu esperit era la seva dolçor, aquella manera de somriure que feia que tothom al seu voltant se sentís convidat a compartir la seva alegria. Ell vivia com si cada dia fos una oportunitat per descobrir alguna cosa nova, per fer un pas més en el camí de la vida, sempre amb aquella bondat que no demanava res a canvi.

Sant Pau, en la carta als Filipians que hem escoltat, ens presenta el model d'aquesta invitació: Crist Jesús. «Ell, que era de condició divina, no es va aferrar a ser igual a Déu, sinó que es va desposseir de si mateix». Aquesta és la clau de tot el que som i de tot el que esperem. El Senyor no es va quedar en la seva glòria, sinó que va baixar a les nostres vides, va prendre la nostra forma, i va caminar amb nosaltres fins al final. Aquest buidatge de si mateix no és una pèrdua, sinó la forma més alta d'amor. I és precisament aquí on trobem la llum per al nostre propi camí. El Ben, amb la seva vida curta però intensament plena, ens ensenya que la grandesa no està en allò que acumulem, sinó en la generositat amb què ens oferim als altres. Recordeu el moment en què el Ben, amb la seva innocència i la seva bondat sense límits, va voler oferir tot el que tenia a la seva guardiola per ajudar el seu oncle William. No calia que ho fes, però el fet que ho volgués fer ens diu tot el que hem de saber sobre el seu cor. Era un cor que ja entenia la lògica del Regne: que tot el que tenim és un do per ser compartit.

Alan, Thao, Ryan, sé que la vida us ha presentat un camí que ningú no voldria recórrer. Sé que el silenci a casa vostra és un silenci que s'omple de records, de la mirada del Ben, de la seva presència que, encara que invisible, continua sent el batec de la vostra llar. I sé que, en la quietud de la tarda, quan la nostàlgia us assalta, podeu sentir-vos com si estiguéssiu sols davant d'una taula que s'ha quedat buida. Però vull dir-vos, amb tota la tendresa del cor de Déu, que aquesta taula no està buida. El Ben està assegut al Banquet del Senyor, aquell banquet que mai no s'acaba, on la llum no es pon mai i on tota pregunta troba la seva resposta en l'abraçada del Pare. El Ben no ha marxat lluny; ha estat convidat a la taula principal, allà on el Senyor mateix serveix els seus fills.

Ryan, germà estimat, tu saps millor que ningú que el Ben no era només el teu germà, era el teu company de viatge. Sé que trobes a faltar les vostres converses, els vostres plans, la complicitat d'aquells moments compartits en el cotxe o en els vostres viatges arreu del món. No tinguis por de continuar somiant, de continuar vivint amb la mateixa curiositat que ell tenia. El Ben està orgullós de tu. Cada vegada que aprens una cosa nova, cada vegada que fas un pas endavant en els teus estudis o en la teva vida, el Ben és allà, celebrant amb tu. Ell no vol que et quedis enrere; ell vol que volis, que visquis la vida amb la mateixa intensitat i la mateixa bondat amb què ell la va viure. La teva vida és una continuació de la seva, un testimoni que l'amor que compartíeu és més fort que qualsevol distància.

El Senyor ens diu en l'Evangeli: «Tot és a punt». Aquesta és la promesa que hem de portar al cor avui. Malgrat el dolor, malgrat la incertesa, malgrat el buit que sentim, Déu ens assegura que tot és a punt per a la nostra trobada definitiva. El Ben ja ha arribat. Ell ja ha entrat en aquesta plenitud. I nosaltres, que encara som de camí, estem cridats a viure amb la mateixa esperança. No hem de tenir por del futur, perquè el futur ja està en mans de Déu. No hem de tenir por de la solitud, perquè el Senyor ens acompanya a cada pas, i el Ben, des de la llum, ens fa costat amb la seva pregària.

Quan sentiu que el pes és massa gran, quan sentiu que el dolor us tanca el pas, recordeu el somriure del Ben. Recordeu la seva alegria, la seva passió per la vida, la manera com mirava el món amb els ulls oberts de bat a bat. Aquesta és l'herència que us ha deixat. No és una herència de tristesa, sinó una herència de llum. El vostre amor per ell va ser un reflex de l'amor de Déu, i aquest amor no es perd mai. És un amor que es transforma, que creix, que us sosté quan vosaltres no podeu sostenir-vos sols.

Avui, en sortir d'aquí, us convido a fer una cosa senzilla: porteu amb vosaltres el record del Ben com una llum en la vostra butxaca. Si veieu un ocell, si mireu el cel i veieu un avió creuant els núvols, si passeu per davant d'un lloc que us recorda una rialla seva, no defugiu el record. Somrieu. Digueu: «Gràcies, Senyor, pel Ben». Deixeu que el seu record us recordi que la vida és un regal, que cada moment és una invitació i que, al final del camí, ens espera un banquet on ens retrobarem tots, on no hi haurà més llàgrimes i on la joia serà eterna. El Ben viu en el Senyor, i el Senyor viu en vosaltres. Aneu en pau, sabent que mai no esteu sols, que el vostre fill us estima i que el Pare us espera amb els braços oberts, avui i sempre. Amén.