Sant Mateu, Apòstol i evangelista

Imagineu un moment de silenci en una tarda de treball, quan el sol comença a inclinar-se i les ombres s'allarguen sobre la taula. Hi ha una mena de quietud que convida a la reflexió, a mirar de nou allò que donem per descomptat. En l'Evangeli d'avui, veiem aquesta escena tan humana i, alhora, tan divina: Jesús passa per davant d'una oficina de duanes. Hi ha un home, Mateu, assegut al seu lloc. Potser està envoltat de papers, de comptes, de la lògica freda dels números. Potser, com tants de nosaltres, està immers en la rutina del que toca fer, del que s'espera d'ell. I de sobte, una mirada. Una sola paraula: 'Segueix-me'.

Fixeu-vos en la senzillesa d'aquest moment. No hi ha grans discursos, no hi ha una llista de condicions. Només una invitació que travessa el soroll i arriba al cor. Mateu s'aixeca. Deixa els seus comptes, deixa la seguretat de la seva posició, i comença una aventura que canviarà el curs de la seva història. Aquesta és la bellesa de l'anomenada de Déu: és sempre personal, sempre inesperada, i sempre ens convida a sortir de nosaltres mateixos cap a una plenitud que no podíem ni imaginar.

En Benjamin Vo era un noi que entenia aquesta mena de dedicació, aquesta capacitat d'estar atent a allò que realment importa. Penseu en la seva passió per l'aviació, en aquelles hores que passava estudiant les rutes, els models, els detalls tècnics del món que l'envoltava. No era només un passatemps; era una manera de mirar el món amb curiositat, de voler entendre com funcionen les coses, de voler enlairar-se. Quan pensava en la seva 'Con Chim Airlines', el seu somriure esdevenia una finestra oberta al cel. Hi havia en ell una llum, una intel·ligència que no es quedava en la superfície, sinó que cercava sempre el sentit profund de la vida. Ben tenia aquest do de saber que la vida no és només una sèrie d'esdeveniments, sinó un viatge que es fa en companyia.

Sant Pau, a la primera lectura, ens parla d'aquesta unitat: 'Un sol Cos i un sol Esperit, com també heu estat cridats a una sola esperança'. Aquesta és la veritat que avui ens sosté. A vegades, el món ens fa creure que estem sols en el nostre camí, que hem de carregar amb tot el pes sense ajuda. Però avui, la Paraula ens recorda que formem part d'alguna cosa molt més gran. Formem part de la família de Déu, un lligam que no es trenca ni pel temps ni per la distància. Quan us miro, Alan, Thao, Ryan, veig aquesta unitat. Veig com el vostre amor per en Ben, i el seu amor per vosaltres, continua sent el fil que us manté units, el fil que us guia en aquests mesos. L'amor no és un sentiment passatger; és una força que perdura, que ens transforma i que ens fa capaços de seguir caminant, fins i tot quan el camí no és clar.

Recordeu com en Ben, amb aquella dolçor que el caracteritzava, sempre buscava la manera de ser present. Aquell 'Bon dia, pare' que mai oblidava, aquella atenció absoluta quan algú li explicava una història. Ell sabia, potser millor que molts adults, que l'amor es construeix amb petits detalls, amb gestos que semblen insignificants però que són els que realment defineixen una vida. Ell no buscava els grans escenaris; ell buscava la veritat del cor. I aquesta veritat és la que avui ens ensenya Mateu. Quan Jesús va a casa seva, no va a buscar els sans, sinó els que necessiten la seva presència. 'No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors', ens diu. És a dir, Jesús ve a buscar-nos allà on som, en la nostra fragilitat, en la nostra necessitat, per oferir-nos la seva misericòrdia.

I aquí vull que us atureu. De vegades, el dolor ens fa sentir que hem de ser d'una manera determinada per merèixer la pau de Déu. Ens sentim com si haguéssim de tenir respostes a totes les preguntes, com si haguéssim de ser forts tot el temps. Però la misericòrdia de Déu no és una recompensa per als forts; és un regal per als que se saben estimats. Déu us estima no pel que heu fet, no per la vostra capacitat de suportar el dolor, sinó simplement perquè sou els seus fills. I en Ben, des de la casa del Pare, és el primer a recordar-vos això. Ell ja no coneix la distància. Ell ja no coneix la confusió. Ell està en la presència d'aquell que és la Veritat mateixa, veient el món amb uns ulls que ja no coneixen la foscor.

Ryan, germà estimat, tu saps millor que ningú com era en Ben. Saps com era el seu somriure, la seva manera de mirar el món, la seva passió per construir i compartir. Tu ets el seu germà, i aquest lligam no s'ha trencat. Quan et sentis sol, recorda que en Ben t'estimava tal com eres. Ell continua sent el teu germà gran, el que t'anima des de la casa del Pare a viure amb la mateixa valentia que ell va mostrar. No tinguis por de ser tu mateix, de seguir els teus propis somnis, de trobar la teva pròpia manera de brillar. En Ben estaria orgullós de tu, i des d'on és, et fa costat en cada pas del camí. La vostra família és una família unida per un amor que ni la mort pot trencar.

No us deixeu vèncer per la tristesa. Deixeu que l'amor que en Ben us va donar es converteixi en la força que us permeti seguir caminant. La vida d'en Ben ha estat com una llavor que ha caigut a terra i ha donat fruit. No deixeu que la tristesa us tanqui a la vida. Deixeu que el dolor us faci més profunds, més compassius, més capaços d'entendre el sofriment dels altres. Aquesta és la manera com en Ben continua viu entre nosaltres: a través de la vostra capacitat de seguir estimant, de seguir oferint, de seguir vivint malgrat tot. Que la Mare de Déu, que va estar al peu de la creu i va conèixer el dolor de perdre un fill, us acompanyi sota el seu mantell protector. Que ella us ensenyi a guardar totes aquestes coses al cor, fins que el Senyor, en el seu temps, ens torni a reunir tots en la pau definitiva del seu banquet.

Avui, quan sortiu d'aquí, us demano una cosa molt senzilla. Busqueu un moment de silenci. Mireu al cel, potser seguint la trajectòria d'un avió, i digueu el nom d'en Ben. Digueu-li gràcies. Gràcies per haver estat el fill, el germà, l'amic que va ser. I en aquest gest, sentiu la pau que sobrepassa tota intel·ligència. La vida d'en Ben continua fluint. Com aquell pou d'aigua que ara porta vida a tants que tenen set en el seu nom, la seva bondat no s'ha esvaït; s'ha multiplicat. Cada gest de bondat que feu, cada vegada que ajudeu algú en el seu nom, és una prolongació de la seva vida. En Ben continua viu en l'amor que vosaltres continueu donant al món. Benjamin Vo, fill estimat, descansa en la pau del Senyor. Que la teva llum ens guiï, que la teva bondat ens inspiri, i que el teu somriure ens acompanyi fins al dia en què tots puguem seure, finalment, a la taula que no s'acaba mai. Amén.