Dijous de la trenta-unena setmana del temps ordinari

De vegades, la vida ens presenta una imatge tan senzilla que, si no parem atenció, corre el risc de passar desapercebuda. Penseu en la imatge d’algú que es posa a buscar una moneda perduda. No és una recerca grandiloqüent. No és una expedició heroica que tothom ha de veure. És una dona que encén un llum, que agafa l’escombra i que comença a netejar el racó més fosc de casa seva. Es mou amb paciència, amb un desig profund i obstinat de recuperar allò que li pertany, allò que té valor perquè és seu. Aquesta és la imatge que Jesús ens regala avui en l’Evangeli: un Déu que no s’asseu a esperar que les coses passin, sinó un Déu que es posa a buscar allò que s’ha perdut amb una diligència que ens hauria de deixar bocabadats.

Sant Pau, en la carta als Filipians, ens parla de la seva pròpia vida. Ell tenia molts motius per sentir-se segur, molts títols que el feien sentir important: circumcidat al vuitè dia, del llinatge d’Israel, de la tribu de Benjamí. Podria haver construït la seva identitat sobre aquestes garanties. Però ens diu una cosa sorprenent: «Tot allò que em podia semblar un guany, ho he considerat una pèrdua a causa de Crist». Pau ha descobert que el que realment importa no són les nostres credencials, no és el que hem acumulat o el que hem aconseguit, sinó el fet de conèixer Crist Jesús, el nostre Senyor. Aquesta és la mesura de tota la resta. Tot el que no condueix a aquest coneixement, Pau ho deixa anar, perquè ha trobat una perla de preu incalculable.

El nostre estimat Benjamin Vo tenia aquesta mateixa claredat de cor. Penseu en la seva passió per la lògica, per les matemàtiques, per la tecnologia. Ben no només entenia el codi; ell entenia la bellesa de l’ordre, la satisfacció de construir alguna cosa que funcioni. Recordeu com li agradava parlar de la seva idea de la 'Con Chim Airlines'? Quan ell parlava d’avions, quan imaginava aquestes rutes que connecten el món, no estava només jugant. Estava expressant el seu desig de connectar, de volar, de veure més enllà del que els nostres ulls poden abastar. Ben tenia una ment brillant, sí, però el que realment definia el seu esperit era la seva capacitat de lliurament. Ell no es guardava res per a si mateix. Recordeu aquella vegada, amb la seva guardiola, quan va voler oferir tot el que tenia per ajudar el seu oncle William? No calia que ho fes, però el fet que ho volgués fer ens diu tot el que hem de saber sobre el seu cor. Era un noi que entenia, potser millor que molts adults, que la vida és un do que es completa quan es comparteix.

Alan, Thao, Ryan, sé que la vostra casa ha canviat. Sé que el silenci a la taula té una presència que gairebé es pot tocar, i que sovint us trobeu buscant el Ben en els petits detalls: en una conversa, en un somriure que recordeu, en el so d’un avió que passa pel cel. El dolor que sentiu no és una prova que us hagueu perdut; al contrari, és el testimoni més pur de l’amor immens que teniu pel vostre fill. I vull que sàpiguen una cosa: aquest amor no s'ha perdut. Déu, que és el gran cercador de les monedes perdudes, el gran pastor que deixa les noranta-nou per anar a buscar l’ovella única, no ha perdut el Ben. El Ben està en les seves mans, en la seguretat absoluta de la seva presència. Ell no és un record que s’esvaeix; ell és una realitat que viu en l’eternitat de Déu.

Ryan, germà estimat, tu saps millor que ningú que el Ben no era només el teu germà, era el teu company de viatge. Sé que trobes a faltar les vostres converses, els vostres plans, la complicitat d’aquells moments en què compartíeu el món. No tinguis por de continuar vivint amb la mateixa curiositat que ell tenia. El Ben està orgullós de tu. Cada vegada que aprens una cosa nova, cada vegada que fas un pas endavant en els teus estudis o en la teva vida, el Ben és allà, celebrant amb tu. Ell no vol que et quedis enrere; ell vol que volis, que visquis la vida amb la mateixa intensitat i la mateixa bondat amb què ell la va viure. La teva vida és una continuació de la seva, un testimoni que l’amor que compartíeu és més fort que qualsevol distància.

De vegades, quan mirem el món, ens sentim com si estiguéssim en una generació que s’ha oblidat de buscar el que és essencial. Ens perdem en les coses, en les preocupacions, en la pressa. Però Jesús ens convida avui a fer una pausa. Ens convida a encendre el llum, a agafar l’escombra i a buscar, no allò que hem perdut, sinó allò que hem estat cridats a ser. El Ben ens ensenya que la vida, per curta que sembli, és una oportunitat per estimar sense condicions. Ell va ser un noi que sempre tenia un somriure, que sempre era respectuós, que sempre estava atent als altres. Aquest és el camí que el Ben ens ha marcat. No és un camí de grans gestes, sinó un camí de bondat quotidiana, de ser un bon fill, un bon germà, un bon amic.

El Senyor ens diu: «Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat la meva ovella perduda». Aquesta és la joia del cel. Penseu en el Ben, en la seva intel·ligència, en la seva curiositat, en la seva dolçor. Imagineu-lo ara, en la presència de Déu, sentint-se totalment comprès, totalment estimat, totalment al seu lloc. Ell no està lluny. Ell està en la llum, allà on el temps ja no existeix i on tot el que hem estimat es troba de nou. Quan el pare va tenir aquell somni, on el Ben li deia que tot estava bé, que ell estava segur, no era només un somni. Era un ressò de la veritat de Déu. El Ben està bé. Ell us estima. I ell us espera al final del camí, en aquell banquet on no hi haurà més llàgrimes i on la joia serà eterna.

No intenteu carregar tot el futur avui. El camí és llarg, però no l’heu de fer sols. Quan arribeu a casa, en el silenci, digueu simplement: «Senyor, el Ben és teu, i jo també». Deixeu que aquesta certesa us calmi. El Ben us espera al banquet. I mentrestant, cada acte de bondat que feu —cada vegada que ajudeu algú en el seu nom— és una manera de mantenir viva la seva llum en aquest món. El Ben viu en el Senyor, i vosaltres, en el vostre amor, sou el pont que el manté present. No tingueu por de viure, perquè el cel no és un lloc llunyà, sinó una realitat que comença aquí, quan ens estimem tal com Déu ens estima. El Ben us espera, i avui, en aquesta oració, el sentim més a prop que mai. Que la seva vida, tan plena de llum, continuï sent la vostra estrella guia. Amén.