Memòria de sant Carles Borromeo, bisbe

Sant Pau, escrivint als Filipians, ens deixa una imatge que sembla gairebé impossible en un món tan ple de soroll i de pressa: «Brilleu com a astres en el món, mentre manteniu ferma la paraula de vida». Penseu en aquesta imatge d'un astre, d'una llum que no s'apaga ni tan sols enmig de la nit més densa. Aquesta llum no prové d'una font pròpia, no és un foc que consumeix i s'esgota; és una llum que es rep, una llum que es manté ferma perquè està ancorada en la Paraula de Déu. Avui, en la memòria de sant Carles Borromeo, un home que va saber ser aquesta llum en temps de gran confusió, som convidats a mirar la nostra pròpia vida i a preguntar-nos: on hem posat la nostra llum? On hem posat la nostra confiança?

De vegades, quan mirem el món, ens sentim com si estiguéssim en una generació «perversa i esgarriada», tal com diu l'Apòstol. Tot sembla canviar, tot sembla inestable, i és fàcil sentir que les nostres forces no són suficients per sostenir la torre que hem començat a construir. Jesús, en l'Evangeli d'avui, ens posa davant d'una veritat que pot semblar dura, gairebé desarmant: la necessitat de calcular el cost, de saber què significa realment seguir-lo. No ens demana que siguem superherois; ens demana que siguem autèntics. Ens demana que ens asseguem i mirem el fonament de la nostra existència.

El nostre estimat Benjamin Vo tenia aquesta capacitat tan pura de veure el fonament de les coses. Penseu en la seva passió per l'aviació, en aquell somni seu de crear la 'Con Chim Airlines'. Quan el Ben parlava d'avions, no només parlava de tècnica o de logística; parlava de la possibilitat de connectar mons, de vèncer les distàncies, de volar cap a horitzons que, des de terra, semblen inabastables. El Ben tenia una ment tan brillant, sempre analitzant, sempre curiosa, però el que realment definia el seu esperit era la seva dolçor. Ell no volia construir una torre per destacar sobre els altres; ell volia construir per connectar, per elevar, per compartir la joia de descobrir. Aquesta és la llum de la qual parla sant Pau: una llum que no busca el propi interès, sinó que es vessa com una libació, oferint-se amb alegria.

Recordeu, Alan, Thao, Ryan, la generositat del Ben? Aquell moment en què, amb la senzillesa d'un nen que ja té la saviesa d'un home, va voler oferir tot el que tenia a la seva guardiola per ajudar el seu oncle William. No calia trencar-la, no calia buidar-la; el que importava era l'oferta del cor. Aquest és el Ben que tots portem dins: un noi que entenia que la vida no es mesura per allò que guardem, sinó per allò que estem disposats a oferir. Ell vivia amb aquesta generositat, amb un somriure que semblava dir que, passi el que passi, el fonament està ben posat en l'amor de Déu.

Sé que el silenci a casa vostra és un silenci que s'omple de records, de la mirada del Ben, de la seva presència que, encara que invisible, continua sent el batec de la vostra llar. Sé que, en la quietud de la tarda, el dolor pot semblar una onada que us vol arrossegar. Però vull dir-vos, amb tota la tendresa del cor de Déu, que aquest dolor no és el final de la història. El Ben no ha marxat lluny; ha estat convidat a la taula principal, allà on el Senyor mateix serveix els seus fills. Ell és ara un d'aquells astres que brilla en la presència de Déu, una llum que us guia i que us espera.

Ryan, germà estimat, tu saps millor que ningú que el Ben no era només el teu germà, era el teu company de viatge. Sé que trobes a faltar les vostres converses, els vostres plans, la complicitat d'aquells moments compartits, potser mirant el cel i imaginant on volarien els vostres avions. No tinguis por de continuar somiant, de continuar vivint amb la mateixa curiositat que ell tenia. El Ben està orgullós de tu. Cada vegada que aprens una cosa nova, cada vegada que fas un pas endavant en els teus estudis o en la teva vida, el Ben és allà, celebrant amb tu. Ell no vol que et quedis enrere; ell vol que volis, que visquis la vida amb la mateixa intensitat i la mateixa bondat amb què ell la va viure. La teva vida és una continuació de la seva, un testimoni que l'amor que compartíeu és més fort que qualsevol distància.

El Senyor ens diu en l'Evangeli: «Qui no pren la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu». Què vol dir això per a nosaltres avui? Potser vol dir que la creu no és un càstig, sinó el pes de l'amor que hem rebut. Portar la creu, en el cas de la vostra família, és portar el nom del Ben, és portar la seva memòria, és viure amb la certesa que ell us estima des de la llum. No és una càrrega que us enfonsa, sinó una ala que us ajuda a elevar-vos cap a Déu. Quan sentiu que el pes és massa gran, quan sentiu que el dolor us tanca el pas, recordeu el somriure del Ben. Recordeu la seva alegria, la seva passió per la vida, la manera com mirava el món amb els ulls oberts de bat a bat.

Aquesta és l'herència que us ha deixat. No és una herència de tristesa, sinó una herència de llum. El vostre amor per ell va ser un reflex de l'amor de Déu, i aquest amor no es perd mai. És un amor que es transforma, que creix, que us sosté quan vosaltres no podeu sostenir-vos sols. El Ben, com sant Carles Borromeo, va entendre que la vida és un servei, un lliurament constant. Ell ja ha acabat la seva obra, l'ha acabat amb una nota d'amor que nosaltres només podem intuir, i ara us convida a continuar la vostra, amb la mateixa confiança.

Avui, en sortir d'aquí, us convido a fer una cosa senzilla: porteu amb vosaltres el record del Ben com una llum en la vostra butxaca. Si veieu un ocell, si mireu el cel i veieu un avió creuant els núvols, si passeu per davant d'un lloc que us recorda una rialla seva, no defugiu el record. Somrieu. Digueu: «Gràcies, Senyor, pel Ben». Deixeu que el seu record us recordi que la vida és un regal, que cada moment és una invitació i que, al final del camí, ens espera un banquet on ens retrobarem tots, on no hi haurà més llàgrimes i on la joia serà eterna. El Ben viu en el Senyor, i el Senyor viu en vosaltres. Aneu en pau, sabent que mai no esteu sols, que el vostre fill us estima i que el Pare us espera amb els braços oberts, avui i sempre. Amén.