Divendres de la vint-i-quatrena setmana del temps ordinari

Penseu en el moment en què un jove, amb els ulls fixos en un horitzó que només ell pot imaginar, s'asseu davant d'una pantalla per construir quelcom nou. En Benjamin Vo tenia aquesta capacitat, una mena de visió de futur que li permetia veure, més enllà dels circuits i el codi, la bellesa de la creació. Recordeu aquella passió seva per l'aviació, aquella manera com parlava de la seva 'Con Chim Airlines'? No era només un joc; era una expressió de la seva ànima, una ànima que sempre buscava enlairar-se, sempre buscava el cel. Ben tenia aquesta curiositat que no es conformava amb el que era visible, sinó que cercava el sentit profund de les coses. Avui, en la lectura de sant Pau als Corintis, ens trobem davant d'una veritat que és el fonament de tot el que som i del que esperem: 'Si Crist no ha estat ressuscitat, la vostra fe és vana'.

Sant Pau ens parla amb una duresa que ens obliga a mirar la realitat de cara. Si tot s'acaba aquí, si la vida és només el pas per aquesta terra, llavors som els més dignes de llàstima. Però Pau no es queda en la negació; ell ens llança una certesa que travessa els segles: 'Però ara Crist ha estat ressuscitat d'entre els morts, el primer fruit dels qui han mort'. Aquesta és la llum que avui volem portar a la vostra casa, Alan, Thao i Ryan. Fa tres mesos que en Ben va tornar a la casa del Pare, i sé que el buit que ha deixat és una presència constant. Sé que el silenci de la seva habitació, el record de la seva veu, la falta de les seves idees brillants, pesen en el cor com una pedra que sembla impossible de moure.

Contemplem l'Evangeli d'avui. Jesús viatja de poble en poble, anunciant la bona nova. I qui l'acompanya? Un grup de dones —Maria Magdalena, Joana, Susanna—, persones que havien estat transformades per la seva presència. Elles no només seguien el Mestre; elles el sostenien, servint-lo amb els seus propis recursos. És una imatge de fidelitat absoluta. Elles no tenien por de caminar amb Jesús, fins i tot quan el camí els portava cap a la creu. Aquesta és la fidelitat que vosaltres heu demostrat aquests mesos. Heu viscut el vostre dol, heu portat la vostra creu, però no heu deixat de mirar cap a Crist. Això és, en si mateix, un miracle de la gràcia.

Molts pares, en el silenci de la nit, es torturen amb preguntes que no tenen resposta. Es pregunten si haurien d'haver fet alguna cosa diferent, si hi ha un detall que se'ls va escapar. Vull que escolteu això amb el cor obert: no vau fallar. La malaltia, com una tempesta que arriba de manera sobtada, no és un càstig, ni el resultat d'una negligència, ni una falta de cura. Déu no us acusa, i vosaltres no heu d'acusar-vos. Deixeu caure aquesta pedra de la culpa. És un pes que no us correspon portar. En Ben no us va veure mai com a pares que van fallar; us va veure com els seus pares, els que l'estimaven, els que viatjaven amb ell, els que compartien la seva curiositat per la tecnologia i la vida. Ell va viure envoltat d'un amor que és el reflex pur de l'amor de Déu. No busqueu culpables on no n'hi ha. El que hi ha és una presència que us sosté, fins i tot quan no la sentiu.

En Ben era un noi que, en la seva joventut, va entendre la lògica del Regne de Déu. Recordeu aquella vegada que va voler oferir tota la seva guardiola per ajudar el seu oncle William? No la va trencar, no la va buidar, no va fer cap gest dramàtic; el que importava era que, en la seva generositat, el seu primer impuls va ser el de lliurar tot el que tenia. Aquesta és la mesura d'una ànima que ja vivia segons la lògica de l'amor. Ell no estava construint sobre la sorra del món, sinó sobre la roca de la caritat. I aquest amor continua fluint. Com aquell pou d'aigua que ara porta vida a tants que tenen set, la bondat d'en Ben no s'ha esvaït amb la seva mort; s'ha multiplicat. Cada gest de bondat que feu, cada vegada que ajudeu algú en nom seu, és una prolongació de la seva vida. En Ben continua viu en l'amor que vosaltres continueu donant al món.

Ryan, germà estimat, tu ets el testimoni viu del seu llegat. Sé que trobes a faltar el teu company de jocs, el teu germà gran que t'obria camins. No tinguis por de ser tu mateix, de brillar amb la teva pròpia llum. En Ben t'estimava tal com eres, i el seu amor per tu continua viu. Quan miris al cel, quan vegis un avió, recorda que ell no ha marxat del tot; ell és a la casa del Pare. Ell està en la pau, i des d'allà, continua sent el teu germà gran que t'anima a viure amb la mateixa valentia que ell va mostrar en cada repte. La vostra família és una família unida per un amor que ni la mort pot trencar. No us deixeu vèncer per la tristesa. Deixeu que l'amor que en Ben us va donar es converteixi en la força que us permeti seguir caminant.

La veritat de la resurrecció no és una teoria. És la certesa que en Ben viu. Ell ja no coneix la malaltia, ni el dolor, ni la confusió. Ell està en el Banquet del Cel, en la presència d'aquell que és la Veritat mateixa. Ja no veu de manera borrosa. Ell veu cara a cara. Ell veu la bellesa de la creació amb la qual tant somiava. Ell està en pau. I vosaltres, com a pares, heu fet la vostra part. Heu estimat, heu cuidat, heu acompanyat. Ara, deixeu que Déu us cuidi a vosaltres. Feu una cosa petita avui: un moment de silenci, potser mirant una foto d'en Ben, potser dient el seu nom en veu alta, i digueu-li: 'Gràcies, fill, per haver-nos ensenyat tant'. I sentiu la pau que sobrepassa tota intel·ligència. La vostra fidelitat en aquests tres mesos ha estat un far per a molts. No heu perdut la fe, tot i que el vostre cor ha estat travessat per l'espasa. Aquesta és la vertadera fidelitat: confiar en Déu quan el camí és fosc. La vida d'en Ben ha estat com una llavor que ha caigut a terra i ha donat fruit. No deixeu que la tristesa us tanqui a la vida. Deixeu que el dolor us faci més profunds, més compassius, més capaços d'entendre el sofriment dels altres. Aquesta és la manera com en Ben continua viu entre nosaltres: a través de la vostra capacitat de seguir estimant, de seguir oferint, de seguir vivint malgrat tot.

No us sentiu sols. Hi ha moltes famílies que caminen amb vosaltres, molts cors que busquen la mateixa esperança. La vostra fidelitat és un tresor. No deixeu de confiar. Continueu sentint la presència d'en Ben en els vostres somnis, en els vostres records, en la pau que, de tant en tant, us visita. Ell continua sent el vostre fill, el vostre germà, el vostre àngel. Que la Mare de Déu, que va estar al peu de la creu i va conèixer el dolor de perdre un fill, us acompanyi sota el seu mantell protector. Que ella us ensenyi a guardar totes aquestes coses al cor, fins que el Senyor, en el seu temps, ens torni a reunir tots en la pau definitiva del seu banquet. Benjamin Vo, fill estimat, descansa en la pau del Senyor. Que la teva llum ens guiï, que la teva bondat ens inspiri, i que el teu somriure ens acompanyi fins al dia en què tots puguem seure, finalment, a la taula que no s'acaba mai. Amén.