Dilluns de la vint-i-tresena setmana del temps durant l'any

Penseu en el moment en què un nen, amb la concentració absoluta que només els infants posseeixen, s'asseu davant d'una pantalla per escriure les primeres línies de codi d'un joc. No és només lògica, no és només matemàtica; és un acte de creació, un desig de donar vida a quelcom que abans no existia. El nostre estimat Benjamin Vo tenia aquesta mirada, una mirada que, com un enginyer que busca la perfecció en l'AWS o en l'arquitectura d'un núvol, entenia que la vida es construeix amb precisió, però sobretot amb passió. Recordeu com parlava de la seva 'Con Chim Airlines'? Aquell somni d'aviació, aquella línia aèria de l'ocell que el feia riure i somriure amb una alegria tan pura que semblava que pogués enlairar-se en qualsevol moment. En Ben no només observava el món; el volia entendre, el volia elevar.

Avui, en la Paraula de Déu, ens trobem en una sinagoga, en un dissabte, davant d'un home amb la mà dreta esmorteïda. L'Evangeli de Lluc ens diu que Jesús, veient les intencions dels escribes i fariseus, li diu a l'home: 'Aixeca't i posa't al mig'. I després, amb una autoritat que no és la de la llei que mata, sinó la de l'Amor que restaura, li diu: 'Estén la mà'. I l'home la va estendre, i la seva mà va quedar guarid. Imagineu aquesta escena: el silenci tens de la sinagoga, la mirada severa dels qui només veuen regles, i enmig de tot, Jesús, que només veu un fill de Déu que necessita ser sencer. Jesús no pregunta si és el dia correcte; pregunta si és el moment d'estimar. I per a Jesús, cada moment és el moment de fer el bé.

Sé que per a molts de vosaltres, i especialment per a vosaltres, Alan i Thao, el silenci a casa ha estat una presència que pesa massa des d'aquell tretze de juny. Sé que per a tu, Ryan, el teu germà gran és una absència que es nota en cada pas, en cada record, en cada joc que abans compartíeu. I sé que, en aquest silenci, de vegades el cor es veu temptat a buscar explicacions, a repassar els dies, a preguntar-se si vau fer prou, si hi hauria hagut algun camí diferent per evitar el sofriment d'en Ben. Vull dir-vos, amb la tendresa més profunda que puc trobar, que heu de deixar caure aquesta pedra de la culpa. No us pertany. No vau fallar en res. La malaltia no és un càstig, no és un error de vigilància, no és una negligència. És una tempesta que arriba sense avisar, i cap amor humà, per gran que sigui, pot aturar-la. Déu no us demana comptes per allò que no podíeu controlar; Ell us abraça en el dolor que heu hagut de portar. Deixeu que aquesta càrrega se'n vagi. Sou pares que heu estimat fins a l'extrem, i aquest amor és el que en Ben s'ha emportat al cel.

En la primera lectura, sant Pau ens parla de la 'llevat de la malícia i de la perversitat'. Ens convida a esdevenir una massa nova, utilitzant el pa sense llevat de la sinceritat i de la veritat. Però, què significa això enmig del nostre dol? Significa que no hem de deixar que el dolor ens torni àcids, que no hem de deixar que la tristesa ens endureixi el cor fins a fer-lo incapaç de sentir la vida dels altres. En Ben, amb la seva generositat, ens va ensenyar que la vida no es mesura en el que guardem, sinó en el que som capaços d'oferir. Recordeu aquell moment en què, sense que ningú l'hi demanés, va voler oferir la seva guardiola per ajudar el seu oncle William? No la va haver de trencar, no la va haver de buidar, però el fet que el seu cor estigués disposat a lliurar tot el que tenia, sense càlculs, és el signe de la seva grandesa. Aquest és el llevat de l'amor que en Ben ens va deixar. La seva vida no s'ha acabat; s'ha multiplicat en la bondat que continua fluint en el seu nom, com l'aigua neta del pou que porta el seu nom a Cà Mau, portant vida als qui tenen set.

Jesús, en l'Evangeli, ens convida a 'estendre la mà'. Potser aquest és el vostre repte avui. Estendre la mà quan el cor està tancat. Estendre la mà cap al germà, cap a la família, cap als qui encara estan aquí. Ryan, tu ets la memòria viva del somriure del teu germà. No tinguis por de ser el noi brillant que en Ben estimava tant. La teva vida és el testimoni que el seu amor continua creixent. No t'aturis per la por; en Ben voldria veure't volar, veure't descobrir els teus propis horitzons, sabent que ell sempre serà el teu germà gran que t'anima des de la llum. Alan i Thao, la vostra fidelitat en aquests dos mesos ha estat un far per a molts. No heu perdut la fe, tot i que el vostre cor ha estat travessat per l'espasa. Aquesta és la vertadera fidelitat: confiar en Déu quan el camí és fosc, quan no entenem els seus designis, però seguim caminant amb Ell.

I vull dir-ho clarament per a qualsevol que estigui escoltant i que porti el pes de la culpa: la malaltia no és mai una culpa dels pares. No busqueu en la vostra memòria cap error, cap negligència, cap detall que s'hagi pogut escapar. L'amor que vau donar a en Ben va ser ple, total i profund. Déu no envia aquestes tempestes per castigar ningú. Deixeu que aquesta pedra de la culpa caigui avui de les vostres espatlles. Sou pares estimats, sou una família estimada, i en Ben us estima amb la mateixa puresa amb què ell sempre va viure. Ell és ara al banquet del cel, al costat de sant Carlo Acutis, dos cors joves i brillants que ara intercedeixen per nosaltres, especialment per aquells que, com vosaltres, caminen per aquest camí tan dolorós.

En Ben, que tant estimava els avions, ara vola en la llibertat absoluta de Déu. I des d'allà, us fa costat. No busqueu grans gestos. Quan sortiu d'aquí, feu una cosa petita. Un somriure, una paraula amable, un moment de silenci on digueu: 'Ben, gràcies per haver estat el nostre fill'. I sentiu la presència de Jesús al vostre costat. Ell és el Senyor que va plorar davant la tomba del seu amic Llàtzer, així que Ell entén perfectament les vostres llàgrimes. Ell no us demana que deixeu de plorar; Ell us demana que ploreu amb Ell, sabent que la mort no té l'última paraula. L'última paraula la té l'Amor. I l'Amor, en el cas del vostre Ben, ha guanyat per sempre.

No us sentiu sols. Hi ha moltes famílies que caminen amb vosaltres, molts cors que busquen la mateixa esperança. La vostra fidelitat és un testimoni que l'amor de Déu és més fort que qualsevol buit. Que la Mare de Déu, que va estar al peu de la creu i va conèixer el dolor de perdre un fill, us acompanyi sota el seu mantell protector. Que ella us ensenyi a guardar totes aquestes coses al cor, fins que el Senyor, en el seu temps, ens torni a reunir tots en la pau definitiva del seu banquet. Benjamin Vo, fill estimat, descansa en la pau del Senyor. Que la teva llum ens guiï, que la teva bondat ens inspiri, i que el teu somriure ens acompanyi fins al dia en què tots puguem seure, finalment, a la taula que no s'acaba mai. Amén.