En el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant. La gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, siguin amb tots vosaltres.
Senyor, tingueu pietat de nosaltres. Crist, tingueu pietat de nosaltres. Senyor, tingueu pietat de nosaltres.
Penseu en el moment en què els deixebles de Jesús travessen el camp de blat un dissabte. El sol brilla, les espigues estan a punt per a la collita, i la fam, tan humana i tan senzilla, els empeny a fregar el gra a les mans per menjar. És una escena tan quotidiana, tan plena de vida i de necessitat, que gairebé podem sentir el soroll del blat cruixint entre els dits. Però, de sobte, la mirada dels fariseus s'interposa. No veuen els deixebles que tenen gana; veuen una llei trencada. No veuen la vida que s'està sostenint; veuen un reglament que s'ha de complir. En la seva rigidesa, han oblidat que el Senyor del dissabte és el Senyor de la vida.
Sovint, ens passa el mateix quan el dolor ens colpeja. Quan la vida ens porta a una cruïlla que no hem escollit, quan el nostre cor se sent com un camp de blat que ha estat segat abans d'hora, el nostre primer impuls és buscar regles, buscar culpables, intentar trobar una lògica que ens expliqui el per què. Ens preguntem si hem fet prou, si el nostre 'dissabte' ha estat prou sant, si hem estat prou vigilants. Però avui, la Paraula de Déu ens convida a deixar anar aquesta càrrega. Jesús ens recorda que Ell no és un jutge que espera el nostre error, sinó el Senyor que ens acompanya en la nostra fam.
Fa dos mesos, el tretze de juny, en Benjamin Vo va emprendre el seu viatge cap al Banquet del Cel. Sé que per a vosaltres, Alan i Thao, el silenci a la casa encara parla amb una veu que a vegades sembla omplir-ho tot. Sé que per a tu, Ryan, el teu germà gran és una presència que es nota en cada racó, en cada joc, en cada record. I sé que, enmig d'aquest dol, de vegades el cor es veu temptat a qüestionar-ho tot. Vull dir-vos una cosa amb tota la tendresa del meu cor: no us jutgeu. No busqueu en la vostra memòria cap error, cap negligència, cap detall que s'hagi pogut escapar. L'amor que vau donar a en Ben va ser ple, total i profund. La malaltia no va ser un càstig, ni va ser el resultat de res que haguéssiu fet o deixat de fer. Déu no envia aquestes tempestes. Deixeu que aquesta pedra de la culpa caigui avui de les vostres espatlles. Sou pares estimats, sou un germà estimat, i en Ben us estima amb la mateixa puresa amb què ell sempre va viure.
En Ben era un noi d'una lluminositat extraordinària. Penseu en aquella curiositat que el definia, en aquella ment brillant que no només volia entendre la lògica dels sistemes informàtics o la complexitat de la tecnologia, sinó que volia entendre el món, el cel, la vida mateixa. Recordeu com s'apassionava pels avions, com l'emocionava parlar de la seva 'Con Chim Airlines', aquella línia aèria de l'ocell que el feia riure amb tanta alegria. No era només un joc; era la seva manera de mirar cap amunt, de buscar l'horitzó, de somiar amb la llibertat. En Ben era un noi que vivia amb l'ànima oberta, un noi que, en la seva senzillesa, ja havia entès el que a molts ens costa tota una vida aprendre: que la vida no es mesura en el temps que passem aquí, sinó en la capacitat de donar-nos als altres.
Recordeu aquell gest tan bell, tan ple de la seva essència, quan va voler oferir la seva guardiola per ajudar el seu oncle William? No la va trencar, no la va buidar, però el fet que el seu cor estigués disposat a lliurar tot el que tenia, sense càlculs, revela la grandesa de l'ànima d'en Benjamin. Això és el que significa ser un deixeble de Jesús: no és complir una llei, sinó tenir un cor capaç de donar-ho tot. En Ben vivia en la lògica del Regne, on el que es comparteix esdevé infinit.
En l'Evangeli d'avui, Jesús defensa els seus deixebles dient: 'El Fill de l'home és senyor del dissabte'. Amb aquestes paraules, Jesús està dient que l'amor de Déu està per sobre de qualsevol llei humana, per sobre de qualsevol dolor, per sobre de la mateixa mort. Si Jesús és el Senyor del dissabte, Ell és el Senyor de la vostra tristesa. Ell és el Senyor de les vostres nits sense son. Ell és el Senyor de la cadira buida a la taula. I perquè Ell és el Senyor, en Ben no està perdut. En Ben està a la casa del Pare, en el banquet que no s'acaba mai, en la pau absoluta que tant ens costa d'imaginar des d'aquí.
Ryan, germà, tu ets la memòria viva del somriure d'en Ben. No tinguis por de viure, de somiar, de seguir el teu propi camí. En Ben no voldria que la teva vida s'aturés en la tristesa. Ell voldria veure't créixer, veure't descobrir el món, veure't convertir-te en l'home que Déu ha somiat per a tu. Ell continua sent el teu germà gran, i des del cel, teixeix una xarxa d'amor que et sosté en cada pas. No estàs sol. Quan jugues, quan estudies, quan t'esforces, en Ben és amb tu.
Alan i Thao, la vostra fidelitat en aquests dos mesos ha estat un testimoni per a tots nosaltres. No heu perdut la fe, tot i que el vostre cor ha estat travessat per l'espasa. Aquesta és la vertadera fidelitat: confiar en Déu quan el camí és fosc, quan no entenem els seus designis, però seguim caminant amb Ell. Mireu com l'amor d'en Ben continua donant fruit. El pou d'aigua neta a Cà Mau, que porta el seu nom, el 'Giếng Gioan Baotixita', és el signe que la seva vida és una font que no s'ha esgotat. El seu segon nom, Đại Dương, 'Gran Oceà', és ara una realitat: la seva vida s'ha convertit en un oceà de gràcia que porta vida als qui tenen set. Déu ha pres la vida d'en Ben i l'ha multiplicat, tal com va fer amb els pans i els peixos.
Avui, en sortir d'aquí, no us demano gestos heroics. Us demano que feu una cosa petita, tan petita com el gra de blat que els deixebles fregaven a les mans. Quan arribeu a casa, busqueu un moment de silenci. No intenteu omplir-lo amb paraules de justificació o de retret. Simplement, digueu: 'Senyor, sóc aquí. T'entrego el meu dolor, t'entrego la meva fam, t'entrego el meu record d'en Ben'. I confieu que Ell us abraça. Recordeu que en Ben us mira amb el seu somriure radiant, aquell somriure que li il·luminava la cara quan parlava dels seus avions, i us diu, des de la pau del cel: 'Ba ơi, no pateixis. Tot està bé. Jo estic amb el Pare'.
No us sentiu sols en aquest camí. Hi ha moltes famílies que porten creus pesades, molts nens que pateixen en silenci, moltes persones que busquen consol. Estigueu units en la pregària. La vostra experiència, el vostre amor, la vostra manera d'haver cuidat d'en Ben fins al final, és un tresor que ara esdevé esperança per als altres. No deixeu que el món us digui que el dolor és el final. El dolor és només l'espai on l'amor de Déu es fa més gran.
Que la Verge Maria, que va estar al peu de la creu i va conèixer el dolor d'una mare, us acompanyi sota el seu mantell. Que ella us ensenyi a guardar totes aquestes coses al cor, com ella feia, fins que la llum del Senyor ens torni a reunir tots en la seva pau. Benjamin Vo, fill estimat, descansa en la pau del Senyor. Que la teva llum ens guiï, que la teva bondat ens inspiri, i que el teu somriure ens acompanyi fins al dia en què tots puguem seure, finalment, al gran banquet del cel. Amén.
For the intentions entrusted to Ben on our prayer wall:
Fidels al manament del Salvador i instruïts per l'ensenyament diví, ens atrevim a dir:
Pare nostre, que esteu en el cel, sigui santificat el vostre nom; vingui a nosaltres el vostre Regne; faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel. El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui; i perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors; i no permeteu que caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal. Amén.
Que el Senyor us beneeixi i us guardi, que faci brillar el seu rostre sobre vosaltres i us doni la seva pau. En el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant.
✝ Que us beneeixi Déu totpoderós: el Pare, i el Fill, i l'Esperit Sant. Amén.