Vint-i-tresè Diumenge de Temps Ordinari

Penseu en el moment en què un nen, amb l'entusiasme pur que només els infants posseeixen, s'atura a mirar el cel, seguint amb la mirada la silueta d'un avió que s'enlaira. No és només curiositat; és un desig d'infinit, una invitació a mirar més enllà del que els nostres ulls poden abastar. En Benjamin, el nostre estimat Ben, tenia aquesta mirada. Una mirada que, com un radar precís, buscava sempre l'horitzó. Ja fos analitzant la lògica complexa d'un sistema informàtic o somiant amb la seva pròpia 'Con Chim Airlines', en Ben no es conformava amb el que era superficial. Ell volia entendre, volia construir, volia volar. I avui, la Paraula de Déu ens convida a fer exactament això: a mirar cap amunt, a escoltar la veu que ens crida des de la profunditat del misteri, fins i tot quan el pes del dolor ens fa mirar cap a terra.

El profeta Ezequiel ens parla avui d'una responsabilitat que sembla pesada: ser el sentinella. 'Si jo dic al malvat: “Malvat, moriràs”, i tu no li parles per dissuadir-lo del seu camí, el malvat morirà per la seva culpa, però jo et demanaré comptes de la seva sang'. Quina imatge tan incòmoda per a nosaltres, que sovint preferim el silenci o la indiferència per no haver d'afrontar la veritat. Però en el context del nostre dolor, aquestes paraules prenen un matís nou. Potser us heu preguntat, en les nits llargues i en els dies on l'absència d'en Ben se sent com un buit físic, si vau ser bons sentinelles. Si vau fer prou, si vau veure-ho tot, si hi hauria hagut algun camí diferent. Vull dir-vos, amb la tendresa que Jesús va tenir amb els seus deixebles, que el vostre amor va ser el sentinella més fidel que un fill podria haver desitjat. La malaltia, aquesta tempesta que va arribar a la vida d'en Ben, no va ser una culpa vostra. No vau fallar en res. Déu, que és l'únic que coneix el fons del cor, no us demana comptes pel dolor que no vau poder evitar; Ell us abraça en el dolor que esteu compartint. Deixeu caure aquesta pedra de la culpa. No us pertany.

En l'Evangeli d'avui, Jesús ens parla de la reconciliació, de com tractar amb el germà que peca, de com 'guanyar' el germà per a la vida. I ens deixa una promesa que és el cor de la nostra esperança: 'On dos o tres es reuneixen en el meu nom, jo sóc allà enmig d'ells'. Aquesta és la clau que obre la nostra presó de tristesa. En Ben no és a un lloc llunyà. Ell està enmig d'aquest 'dos o tres' —enmig de vosaltres, Alan, Thao i Ryan— cada vegada que pronuncieu el seu nom amb amor, cada vegada que recordeu el seu somriure, cada vegada que us sentiu units pel fil invisible d'un afecte que ni tan sols la mort ha pogut trencar. Ell continua formant part de la vostra família, no com un record passat, sinó com una presència viva que us acompanya en el viatge cap al banquet del cel.

Recordeu aquell moment, tan senzill i tan ple de llum, en què en Ben va voler oferir la seva guardiola per ajudar el seu oncle William? No la va trencar, no la va buidar, però el seu cor va ser prou gran per voler-ho donar tot. Això és el que significa viure segons l'amor de Déu. En Ben no va necessitar viure molts anys per entendre que la vida només té sentit quan s'entrega. Ell, en la seva joventut, ja havia assolit la plenitud de la caritat. I ara, des de la casa del Pare, ell ens convida a viure de la mateixa manera. Ryan, germà estimat, tu ets la memòria viva del seu somriure. No tinguis por de ser el noi brillant, curiós i ple de vida que en Ben estimava. La teva vida és el testimoni que l'amor del teu germà no s'ha esgotat, sinó que continua creixent a través de tu. En Ben no voldria que t'aturessis; ell voldria veure't volar, veure't descobrir els teus propis horitzons, sabent que ell sempre serà el teu germà gran que t'anima des de la llum.

Alan i Thao, sé que el camí és dur. Sé que hi ha dies en què la fe sembla un arbre sense fulles en ple hivern. Però la Paraula de Déu avui ens recorda que l'amor és el compliment de la llei. 'Estimeu-vos els uns als altres', ens diu sant Pau. Aquest amor que vau tenir amb en Ben és el que us mantindrà dempeus. No busqueu respostes en la lògica humana, perquè el misteri de la vida d'en Ben —la seva intel·ligència, la seva dolçor, el seu cor generós— és un do que Déu us ha confiat. I un do, per molt que faci mal perdre'l de vista, mai no deixa de ser una benedicció. El fet que el seu nom continuï portant vida —com el pou d'aigua neta a Cà Mau que porta el seu nom— és el signe que la seva vida és una font que no s'ha assecat. El seu segon nom, Đại Dương, 'Gran Oceà', s'ha fet realitat: la seva vida és ara un oceà de gràcia que continua regant el món amb la seva bondat.

Quan us sentiu aclaparats per la tristesa, imagineu-vos en Ben, aquell noi que mirava els avions amb tanta passió, ara en la llibertat absoluta de Déu. Imagineu-lo somrient, tal com ho feia quan parlava de la seva 'Con Chim Airlines', amb aquella alegria que li il·luminava la cara. Ell no està patint; ell està en pau. Ell us espera. I en aquest 'mentrestant', el Senyor us demana una cosa molt senzilla: que no enduriu el vostre cor. No deixeu que el dolor us tanqui a la vida, als altres, a l'amor. Deixeu que el dolor us faci més profunds, més compassius, més capaços d'entendre el sofriment dels altres. Aquesta és la manera com en Ben continua viu entre nosaltres: a través de la vostra capacitat de seguir estimant, de seguir oferint, de seguir vivint malgrat tot.

Potser aquesta setmana, quan us trobeu en un moment de silenci, vull que feu una cosa petita. No busqueu grans gestos. Simplement, quan veieu un avió al cel, o quan sentiu la brisa, tanqueu els ulls un moment i digueu: 'Ben, gràcies per haver estat el meu fill, el meu germà'. I sentiu la presència de Jesús al vostre costat. Ell és el Senyor que va plorar davant la tomba del seu amic Llàtzer, així que Ell entén perfectament les vostres llàgrimes. Ell no us demana que deixeu de plorar; Ell us demana que ploreu amb Ell, sabent que la mort no té l'última paraula. L'última paraula la té l'Amor. I l'Amor, en el cas del vostre Ben, ha guanyat per sempre.

No us sentiu sols. Hi ha moltes famílies que caminen amb vosaltres, molts cors que busquen la mateixa esperança. La vostra fidelitat en aquests dos mesos és un far per a molts. No deixeu de confiar. Continueu sentint la presència d'en Ben en els vostres somnis, en els vostres records, en la pau que, de tant en tant, us visita. Ell continua sent el vostre fill, el vostre germà, el vostre àngel. Que la Mare de Déu, que va estar al peu de la creu i va conèixer el dolor de perdre un fill, us acompanyi sota el seu mantell protector. Que ella us ensenyi a guardar totes aquestes coses al cor, fins que el Senyor, en el seu temps, ens torni a reunir tots en la pau definitiva del seu banquet. Benjamin Vo, fill estimat, descansa en la pau del Senyor. Que la teva llum ens guiï, que la teva bondat ens inspiri, i que el teu somriure ens acompanyi fins al dia en què tots puguem seure, finalment, a la taula que no s'acaba mai. Amén.