Memòria de la Mare de Déu dels Dolors

Penseu en el moment en què un jove, ple de vida i de somnis, s'atura a observar el dibuix d'un avió. En Benjamin Vo no només mirava la silueta d'un Boeing 737; ell hi veia la possibilitat, el futur, la promesa de la distància que es fa propera. En Ben tenia aquesta ment brillant, una ment que s'endinsava en els codis i en la lògica de la informàtica, però era la seva curiositat, la seva passió per la creació, allò que el feia tan especial. Recordeu la seva 'Con Chim Airlines'? Aquella idea, aquell somriure que li il·luminava la cara quan en parlava... era el signe d'un noi que estimava la vida, que volia que el món fos un lloc més connectat, més alegre. Avui, en aquesta memòria de la Mare de Déu dels Dolors, ens aturem davant d'una altra mena de mirada. No és la mirada que mira cap al cel buscant un avió, sinó la mirada que s'atura al peu d'una creu.

L'Evangeli ens presenta una escena nua, sense adorns: 'Al costat de la creu de Jesús, hi havia la seva mare'. No diu que ella fugís. No diu que ella busqués explicacions. Diu que hi era. I aquesta presència és el cor del nostre dolor i de la nostra esperança. Alan, Thao, Ryan... des d'aquell tretze de juny, vosaltres heu conegut la veritat d'aquesta espasa que travessa l'ànima. Sé que el silenci a la vostra llar, la cadira que ha quedat buida, la falta de les converses sobre els projectes d'en Ben, són com una ferida oberta que no es tanca. Quan el dolor és tan gran, les paraules sobren, i només queda la presència. La Mare de Déu no va intentar 'arreglar' la creu del seu Fill; ella simplement la va sostenir amb la seva pròpia vida.

Molts pares, en la seva angúnia, es torturen buscant errors, repassant cada dia, cada decisió, preguntant-se si vau fer prou, si hi hauria hagut algun camí diferent per evitar el patiment d'en Ben. Vull que escolteu això amb el cor obert: no vau fallar. No hi ha cap omissió en el vostre amor. La malaltia, com una tempesta que arriba sense avisar, no és un càstig, ni és el resultat d'una negligència. Déu no us acusa, i vosaltres no heu d'acusar-vos. Deixeu caure aquesta pedra de la culpa. És un pes que no us correspon portar. En Ben no us va veure com a pares que van fallar; us va veure com els seus pares, els que l'estimaven, els que viatjaven amb ell, els que el feien riure amb les seves ocurrències. Ell va viure envoltat d'un amor que és el reflex de l'amor de Déu mateix. El patiment, de vegades, és un misteri que ens supera, una tempesta que arriba de sobte, i no és culpa de ningú.

Sant Pau ens recorda avui que som un sol cos: 'Si un membre pateix, tots els altres comparteixen el seu patiment'. Aquesta és la nostra força. No esteu sols en aquest dol. Quan en Ben va marxar, no va sortir de la comunió de l'Església; va entrar en la comunió plena amb el Senyor. Ell, que era tan generós, que va voler oferir tota la seva guardiola per ajudar el seu oncle William, segueix sent part de la vostra família. Aquell acte de bondat, aquell desig de donar tot el que tenia, és el segell de la seva ànima. Ben no era un noi que guardava per a si mateix; era un noi que volia que el bé fluís. I aquest bé continua fluint avui, en el pou d'aigua a Cà Mau, en el record del seu somriure, en l'amor que encara us uneix.

Ryan, germà estimat, tu ets el testimoni viu del seu llegat. Sé que trobes a faltar el teu company de jocs, el teu germà gran. No tinguis por de ser tu mateix, de brillar amb la teva pròpia llum. En Ben t'estimava tal com eres, i el seu amor per tu continua viu. Quan miris al cel, quan vegis un avió, recorda que ell no ha marxat del tot; ell és a la casa del Pare. Ell està en la pau, i des d'allà, continua sent el teu germà gran que t'anima a viure amb la mateixa valentia que ell va mostrar en cada repte, des del bàdminton fins a la informàtica. La vostra família és una família unida per un amor que ni la mort pot trencar. No us deixeu vèncer per la tristesa. Deixeu que l'amor que en Ben us va donar es converteixi en la força que us permeti seguir caminant.

La Mare de Déu dels Dolors ens ensenya que el dolor no és el final de la història. Ella va estar al peu de la creu, però també va estar al matí de la Resurrecció. El seu cor, travessat per l'espasa, es va convertir en un cor capaç d'abraçar tot el món. El vostre dolor, per profund que sigui, també pot ser el camí cap a una compassió més gran. No us demano que no ploreu; us demano que ploreu als braços de Déu. Ell us entén, Ell us sosté, Ell us abraça. En Ben està ara al 'Banquet del Cel', amb aquell somriure que mostrava els seus bràquets, amb aquella alegria pura de qui descobreix les meravelles del Pare. Ell està en pau. I vosaltres, com a pares, heu fet la vostra part. Heu estimat, heu cuidat, heu acompanyat. Ara, deixeu que Déu us cuidi a vosaltres.

Feu una cosa petita avui: un moment de silenci, potser mirant una foto d'en Ben, potser dient el seu nom en veu alta, i digueu-li: 'Gràcies, fill, per haver-nos ensenyat tant'. I sentiu la pau que sobrepassa tota intel·ligència. La vostra fidelitat en aquests tres mesos ha estat un far per a molts. No heu perdut la fe, tot i que el vostre cor ha estat travessat per l'espasa. Aquesta és la vertadera fidelitat: confiar en Déu quan el camí és fosc. La vida d'en Ben ha estat com una llavor que ha caigut a terra i ha donat fruit. No deixeu que la tristesa us tanqui a la vida. Deixeu que el dolor us faci més profunds, més compassius, més capaços d'entendre el sofriment dels altres. Aquesta és la manera com en Ben continua viu entre nosaltres: a través de la vostra capacitat de seguir estimant, de seguir oferint, de seguir vivint malgrat tot. Que la Mare de Déu, que va estar al peu de la creu i va conèixer el dolor de perdre un fill, us acompanyi sota el seu mantell protector. Que ella us ensenyi a guardar totes aquestes coses al cor, fins que el Senyor, en el seu temps, ens torni a reunir tots en la pau definitiva del seu banquet. Benjamin Vo, fill estimat, descansa en la pau del Senyor. Que la teva llum ens guiï, que la teva bondat ens inspiri, i que el teu somriure ens acompanyi fins al dia en què tots puguem seure, finalment, a la taula que no s'acaba mai. Amén.