Dimarts de la vint-i-cinquena setmana del temps durant l'any

Hi ha imatges que es queden gravades en la memòria, no perquè siguin grandioses o sorolloses, sinó per la seva quietud. Penseu en un noi, en Benjamin Vo, assegut a prop d'un finestral, mirant cap al cel amb aquella atenció absoluta que només tenen els que estimen la veritat. Potser estava seguint amb la mirada la silueta d'un avió que s'enlairava, o potser estava perdut en el seu món de lògica, de codi, de somnis sobre la 'Con Chim Airlines'. En aquells moments, en Ben no era només un fill, un germà, un estudiant brillant; era una ànima que cercava l'horitzó. Hi havia en ell una naturalesa que no es conformava amb la superfície. Volia entendre l'estructura, el funcionament, el 'perquè' de les coses. I aquesta curiositat, que va portar des de la seva infantesa fins als seus quinze anys, era, en el fons, una forma de pregària. Era el desig de conèixer l'Arquitecte a través de la seva obra.

La lectura del llibre dels Proverbis ens diu avui: 'El cor del rei és com un corrent d'aigua a les mans del Senyor; el dirigeix allà on vol'. És una imatge poderosa. El nostre cor, sovint tan agitat, tan ple de plans, de preocupacions, de desitjos, està, en última instància, en les mans d'un Déu que ens coneix millor que nosaltres mateixos. Sovint pensem que tenim el control. Creiem que si planifiquem prou, si treballem prou, si som prou diligents, podrem dirigir el curs de la nostra vida cap a un port segur. Però el text ens recorda: 'Tots els camins de l'home li semblen rectes, però el Senyor és qui pesa els cors'.

Quantes vegades, en aquests tres mesos, us heu sentit com si el corrent de la vida us hagués portat a un lloc que mai hauríeu triat? Quant de pes hi ha en el silenci d'una casa que encara conserva l'eco de les rialles d'en Ben? La Paraula de Déu no intenta ignorar aquest pes. No ens diu que el camí sigui fàcil. Però ens ofereix una perspectiva diferent: la de la confiança. El Senyor no és un observador distant; Ell és qui sosté el corrent. Ell és qui, en la seva misericòrdia, ens guia, fins i tot quan sentim que les aigües són massa profundes.

En l'Evangeli d'avui, Jesús ens regala una definició de família que potser ens sorprèn. Li diuen que la seva mare i els seus germans són a fora, esperant. I Ell respon: 'La meva mare i els meus germans són aquests que escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica'. Penseu en la força d'aquestes paraules. Jesús no està negant la importància de la seva família terrenal; està ampliant la definició de família fins a l'infinit. Està dient que el lligam més profund, el lligam que sobreviu a tot, és aquell que es forma a través de l'escolta de la Paraula. En Ben, amb la seva dolçor, amb la seva capacitat d'escoltar les històries del seu pare com si fossin les més importants del món, amb la seva generositat de voler oferir tot el que tenia per ajudar el seu oncle, va viure exactament això. Ell va posar en pràctica la Paraula. Ell va entendre que l'amor no és un sentiment, sinó una acció, un lliurament, una manera de ser en el món que reflecteix el cor de Déu.

Quan Jesús diu 'els meus germans són els que escolten la paraula de Déu', ens està dient que, en el Regne del Cel, som tots un. I aquí és on la vostra tristesa, Alan, Thao, Ryan, troba un refugi. En Ben no està lluny. Ell no està 'fora', com la multitud que esperava Jesús. Ell és dins, en el cor mateix de la Paraula. Ell està en la presència d'aquell qui és la Veritat. I des d'allà, ell us continua escoltant. Ell continua sent el vostre fill, el vostre germà. La seva presència no s'ha esvaït; ha estat transformada. Com el corrent d'aigua que es converteix en un riu que dóna vida a milers, la vida d'en Ben ha esdevingut part del corrent de l'amor de Déu que sosté el món.

Sé que hi ha dies en què la pregunta 'per què' sembla ocupar tot l'espai. És una pregunta natural. És la pregunta d'un cor que estima i que ha perdut allò que més s'estima. Però el Senyor ens convida avui a fer un pas més enllà. Ens convida a deixar de mirar el camí des de la nostra perspectiva limitada i a confiar en el seu corrent. No és que el dolor desaparegui; és que el dolor esdevé un lloc de trobada amb Ell. Quan us sentiu sols, quan el buit de la cadira de l'en Ben us colpeja com una onada, recordeu que en aquell mateix moment, Déu us està sostenint. Ell no us deixa sols en el corrent. Ell és el corrent.

Ryan, germà estimat, tu saps millor que ningú que en Ben no era només un geni de la tecnologia o un amant dels avions. Ell era el teu company. Ell era la persona que t'escoltava. Aquest lligam és etern. No deixis que el món et convenci que la relació s'ha acabat. La relació ha canviat de forma, però no de substància. Ell continua sent el teu germà gran. Ell continua animant-te des de la llum. Quan facis alguna cosa que t'agrada, quan pensis en el futur, sàpigues que ell és allà, celebrant amb tu. Ets un noi valent, i la teva vida és un testimoni de l'amor que vau compartir. No tinguis por de viure amb plenitud, perquè això és el que en Ben voldria per a tu.

I a vosaltres, Alan i Thao, que porteu la càrrega d'un amor que no té on dipositar-se físicament, vull dir-vos: el vostre amor és un reflex del cor de Déu. No vau fallar en res. Vau ser el món d'en Ben, i ell va ser el vostre. La seva vida, tan plena de llum, de curiositat, de bondat, va ser possible gràcies a vosaltres. No busqueu explicacions en el passat. El passat ja està en les mans del Senyor, i allà és segur. El que us demano avui és que tingueu la senzillesa de confiar. Com en Ben, que mirava el món amb ulls nets, intenteu mirar el vostre propi cor amb la mateixa netedat. Déu no us jutja; Déu us abraça. I en aquest abraç, hi és en Ben.

La vida d'un noi com en Ben, que va viure amb tanta intensitat i tanta bondat, ens ensenya que la mesura de la vida no és el temps, sinó l'amor. Ell va omplir els seus quinze anys amb més amor del que molts aconsegueixen en una vida sencera. I aquest amor no es pot destruir. És una força activa, viva, que continua operant en el món. Penseu en el pou d'aigua que porta vida en el seu nom. Penseu en cada gest de bondat que feu, per petit que sigui. Cada vegada que ajudeu algú, cada vegada que escolteu algú amb la paciència que en Ben tenia, esteu fent que el seu corrent continuï fluint. No esteu sols en això. La Mare de Déu, que va veure el seu Fill en el corrent del sofriment i de la glòria, us acompanya. Ella us ensenya a guardar tot això al cor, en silenci, en pau, confiant que el Senyor, al final, ho farà tot nou.

Avui, quan sortiu d'aquí, us demano una cosa molt senzilla. No intenteu resoldre el misteri de la vida en un sol dia. Simplement, feu un gest d'escolta. Escolteu el silenci. Escolteu la Paraula de Déu. I en aquest silenci, digueu el nom d'en Ben amb un somriure. Recordeu el seu somriure, la seva passió, el seu amor. I sentiu com, en aquest mateix instant, el corrent de la gràcia us porta una mica més a prop d'ell, una mica més a prop de Déu. Benjamin Vo, fill estimat, descansa en la pau del Senyor. Que la teva llum ens guiï, que la teva bondat ens inspiri, i que el teu somriure ens acompanyi fins al dia en què tots puguem seure, finalment, a la taula que no s'acaba mai. Amén.