Divendres de la trenta-unena setmana del temps ordinari

Imagineu, per un moment, un d'aquells mapes de navegació que el Ben estudiava amb tanta passió. Aquelles línies traçades al cel, rutes invisibles que connecten un punt del món amb un altre, un aeroport amb la seva destinació, un horitzó amb un altre. Quan el Ben mirava el cel, no només veia el buit; ell veia el camí. Veia la possibilitat de la connexió. Avui, sant Pau ens parla d'una altra mena de ciutadania, una que no es troba en cap mapa terrestre, sinó en el cor mateix de Déu. «La nostra ciutadania és al cel», ens recorda amb una convicció que travessa els segles.

Sovint, ens sentim com estranys en aquest món. Mirem el nostre entorn i veiem coses que no acaben d'encaixar, o ens sentim cansats pel pes de les ocupacions terrenals. Pau és molt directe: hi ha molts que viuen com a «enemics de la creu de Crist», que tenen la ment ocupada només en les coses de la terra. Però vosaltres, estimats germans, no sou d'aquells. La vostra mirada, com la del Ben, està posada en l'alçada. I què és el que esperem? «Esperem el Salvador, el Senyor Jesucrist, que transformarà el nostre cos humil en un cos gloriós com el seu».

El Ben tenia aquest do de la mirada. Recordeu la seva curiositat insaciable? No era una curiositat per acumular dades, sinó per entendre el funcionament de la creació, per participar en la bellesa d'allò que està ben fet. Quan pensava en la seva 'Con Chim Airlines', no només somiava amb avions; somiava amb el moviment, amb la trobada, amb la capacitat d'acostar persones. Era com si, en la seva ment brillant, ja estigués dibuixant el mapa del cel, un lloc on les distàncies no existeixen i on tot està finalment connectat en l'amor de Déu. Aquesta era la seva manera de viure: amb la mirada oberta, sempre preparat per al proper enlairament.

Però avui l'Evangeli ens presenta una paràbola que, a primera vista, ens pot semblar estranya. Un administrador, en ser descobert, actua amb una astúcia sorprenent per assegurar-se un futur. Jesús no lloa la deshonestedat, sinó que lloa la prudència. Lloa la capacitat d'adonar-se que el temps és limitat, que els recursos són un do i que hem d'actuar amb visió de futur. Els «fills d'aquest món», ens diu Jesús, són més prudents que els «fills de la llum». Què vol dir això per a nosaltres? Vol dir que, com a fills de la llum, hem de ser encara més audaços en la nostra manera d'estimar, més decidits en la nostra manera de viure segons l'Evangeli.

El Ben va ser un fill de la llum. No perquè fos perfecte —ningú ho és—, sinó perquè la seva vida va estar marcada per una generositat que no calculava el cost. Penseu en aquell moment en què, amb la senzillesa d'un noi que té el món al davant, va voler oferir tot el que tenia a la seva guardiola per ajudar el seu oncle William. No calia trencar-la, no calia ni tan sols que els diners fossin necessaris. El que importava era l'oferta. El Ben entenia, potser millor que nosaltres, que som administradors d'un do. I que la millor manera de gestionar la nostra vida no és acumular, sinó lliurar-se.

Alan, Thao, Ryan, sé que la vostra casa ha canviat. Sé que el silenci a la taula té una presència que gairebé es pot tocar, i que sovint us trobeu buscant el Ben en els petits detalls: en una conversa, en un somriure que recordeu, en el so d'un avió que passa pel cel. El dolor que sentiu no és una prova que us hagueu perdut; al contrari, és el testimoni més pur de l'amor immens que teniu pel vostre fill. I vull que sàpiguen una cosa: aquest amor no s'ha perdut. Déu, que és el gran arquitecte de l'univers, no ha perdut el Ben. El Ben està en les seves mans, en la seguretat absoluta de la seva presència. Ell no és un record que s'esvaeix; ell és una realitat que viu en l'eternitat de Déu.

Ryan, germà estimat, tu saps millor que ningú que el Ben no era només el teu germà, era el teu company de viatge. Sé que trobes a faltar les vostres converses, els vostres plans, la complicitat d'aquells moments en què compartíeu el món. No tinguis por de continuar vivint amb la mateixa curiositat que ell tenia. El Ben està orgullós de tu. Cada vegada que aprens una cosa nova, cada vegada que fas un pas endavant en els teus estudis o en la teva vida, el Ben és allà, celebrant amb tu. Ell no vol que et quedis enrere; ell vol que volis, que visquis la vida amb la mateixa intensitat i la mateixa bondat amb què ell la va viure. La teva vida és una continuació de la seva, un testimoni que l'amor que compartíeu és més fort que qualsevol distància.

De vegades, quan mirem el món, ens sentim com si estiguéssim en una generació que s'ha oblidat de buscar el que és essencial. Ens perdem en les coses, en les preocupacions, en la pressa. Però Jesús ens convida avui a fer una pausa. Ens convida a ser prudents en la nostra recerca del Regne. El Ben ens ensenya que la vida, per curta que sembli, és una oportunitat per estimar sense condicions. Ell va ser un noi que sempre tenia un somriure, que sempre era respectuós, que sempre estava atent als altres. Aquest és el camí que el Ben ens ha marcat. No és un camí de grans gestes, sinó un camí de bondat quotidiana, de ser un bon fill, un bon germà, un bon amic.

El Senyor ens diu que hem d'actuar amb prudència en les coses de l'esperit. Penseu en el Ben, en la seva intel·ligència, en la seva curiositat, en la seva dolçor. Imagineu-lo ara, en la presència de Déu, sentint-se totalment comprès, totalment estimat, totalment al seu lloc. Ell no està lluny. Ell està en la llum, allà on el temps ja no existeix i on tot el que hem estimat es troba de nou. El Ben està bé. Ell us estima. I ell us espera al final del camí, en aquell banquet on no hi haurà més llàgrimes i on la joia serà eterna.

No intenteu carregar tot el futur avui. El camí és llarg, però no l'heu de fer sols. Quan arribeu a casa, en el silenci, digueu simplement: «Senyor, el Ben és teu, i jo també». Deixeu que aquesta certesa us calmi. El Ben us espera al banquet. I mentrestant, cada acte de bondat que feu —cada vegada que ajudeu algú en el seu nom— és una manera de mantenir viva la seva llum en aquest món. El Ben viu en el Senyor, i vosaltres, en el vostre amor, sou el pont que el manté present. No tingueu por de viure, perquè el cel no és un lloc llunyà, sinó una realitat que comença aquí, quan ens estimem tal com Déu ens estima. El Ben us espera, i avui, en aquesta oració, el sentim més a prop que mai. Que la seva vida, tan plena de llum, continuï sent la vostra estrella guia.

No us preocupeu pel demà. El Senyor, que ha transformat el cos humil del Ben en un cos gloriós, també està transformant el vostre dolor en una esperança que no defrauda. La prudència de l'administrador de l'Evangeli ens ensenya a invertir en allò que dura per sempre: l'amor. I vosaltres heu invertit tot el vostre amor en el Ben. Aquest amor no s'ha perdut; s'ha convertit en un tresor al cel que us espera. Quan mireu el cel, quan veieu un avió creuant els núvols, recordeu que el Ben us està mirant des de la llum. Ell us fa costat, us sosté i us espera. Aneu, doncs, amb aquesta pau al cor. Sigueu valents. Sigueu prudents en l'amor. I sobretot, sigueu fidels a la promesa que el Senyor ens ha fet: que al final, tot serà transformat en glòria. Amén.