Divendres de la vint-i-dosena setmana del temps ordinari

Penseu en el moment en què un artesà, amb les mans plenes de pols i l'esforç de tota una vida, s'atura a mirar l'obra que ha construït. Hi ha una mena de satisfacció en el treball ben fet, en la fidelitat a una tasca que ens ha estat encomanada. Sant Pau, en la lectura d'avui, ens recorda aquesta veritat fonamental: som servidors i administradors dels misteris de Déu. I el que s'exigeix a un administrador, ens diu, és que sigui trobat fidel. No se'ns demana que siguem perfectes segons el judici del món, ni que tinguem totes les respostes. Se'ns demana que siguem fidels.

Fidelitat. Aquesta és la paraula que hauria de ressonar a les parets del nostre cor avui. Benjamin Vo, el nostre estimat Ben, va viure aquesta fidelitat d'una manera tan senzilla i, alhora, tan profunda. Penseu en la seva curiositat insaciable, en aquella ment que no només volia entendre les lleis de la lògica o la complexitat dels sistemes informàtics que tant l'apassionaven, sinó que volia entendre el món, el cel, la vida mateixa. Ben era un noi que vivia amb l'ànima oberta. Recordeu la seva passió pels avions? Aquell desig de construir la seva pròpia 'Con Chim Airlines', la línia aèria de l'ocell, que el feia riure amb tanta alegria. No era només un joc; era la seva manera de mirar cap amunt, de buscar l'horitzó. Ben sempre va ser fidel a la seva curiositat, fidel a la seva bondat, fidel a l'amor que sentia per la seva família.

Però avui, vull parlar-vos de la fidelitat en el dolor. Fa dos mesos que en Ben va tornar a la casa del Pare. Sé que per a vosaltres, Alan i Thao, el silenci a casa és un pes que a vegades sembla insuportable. I per a tu, Ryan, el teu germà gran és una presència que es nota en cada racó. De vegades, quan el dolor és tan gran, ens sentim temptats a jutjar-nos a nosaltres mateixos, a preguntar-nos si vam fer prou, si vam ser bons administradors de la vida que se'ns va confiar. Escolteu-me bé: no us jutgeu. El Senyor, l'únic jutge que coneix els motius del cor, no us acusa. Ell us abraça. La malaltia no va ser un error vostre; no vau fallar en res. Deixeu que aquesta pedra caigui de les vostres espatlles. Sou pares fidels, sou un germà fidel, i en Ben ho sap millor que ningú.

En l'Evangeli d'avui, Jesús ens presenta una imatge sorprenent: la dels vins nous i les pells velles. Els escribes i fariseus volien que els deixebles de Jesús seguissin les velles formes, els vells dejunis, les velles estructures. Però Jesús els diu que el Regne de Déu és una novetat que no pot ser continguda en les pells velles. És un vi nou que necessita pells noves. La vida d'en Ben va ser, en molts sentits, aquest vi nou. Va ser una vida plena de vida, de curiositat, de generositat —com aquell gest tan bell d'oferir la seva guardiola per ajudar el seu oncle William, un gest que no necessitava ser realitzat per ser ple d'amor. Ben ens va ensenyar que la vida no es mesura en anys, sinó en la capacitat de donar, de somriure, de ser fidels a l'amor que Déu ha posat en nosaltres.

Potser us pregunteu: com puc ser fidel ara, quan el meu món s'ha trencat? La fidelitat, en aquest moment, no significa estar bé, ni deixar de plorar. La fidelitat significa quedar-se a la vora de Jesús, com les dones al peu de la creu. Significa deixar que el Senyor us consoli en la vostra feblesa. No intenteu ser pells velles que s'han d'adaptar a una forma rígida de dol. Sigueu pells noves, deixeu que el vi nou de la gràcia de Déu —la gràcia que us recorda que en Ben és viu en Ell— vagi transformant el vostre dolor en una esperança que no mor.

Ben continua viu. Ell, que tant estimava els avions, ara vola en la llibertat absoluta de Déu. I des d'allà, us fa costat. Ryan, no tinguis por de viure, de somiar, de ser el germà que en Ben estimava tant. La teva vida és el testimoni que l'amor del teu germà continua donant fruit. Alan i Thao, la vostra fidelitat en aquests dos mesos ha estat un exemple per a tots nosaltres. No heu perdut la fe, tot i que el vostre cor ha estat travessat per l'espasa. Aquesta és la vertadera fidelitat de l'administrador: confiar en el Senyor fins i tot quan no entenem el camí.

No busqueu grans gestos per demostrar que sou fidels. La fidelitat es troba en les coses petites: en el 'bon dia' que en Ben us deia cada matí, en el got d'aigua que oferiu a algú que té set, en el silenci compartit on el Senyor ens parla al cor. El fet que en el seu nom s'hagin obert pous d'aigua a Cà Mau, que la seva generositat continuï fluint en el món, és el signe que la seva vida no s'ha acabat. La seva vida és un riu que continua brollant, portant vida als qui tenen set.

Avui, en sortir d'aquí, us demano que feu una cosa senzilla. Quan arribeu a casa, busqueu un moment de silenci. No intenteu omplir-lo amb paraules. Simplement, digueu: 'Senyor, sóc aquí, sóc el teu servent, sóc la teva serventa. Ajuda'm a ser fidel avui'. I confieu que en Ben, des de la casa del Pare, us fa costat en aquest camí. No esteu sols. Jesús és el vostre company de viatge, i en Ben és l'àngel que us espera a la meta.

Que la Verge Maria, que va ser la serventa més fidel de totes, us protegeixi sota el seu mantell. Que ella us ensenyi a guardar totes aquestes coses al cor, com ella feia, fins que la llum del Senyor ens torni a reunir tots en la seva pau. Benjamin Vo, fill estimat, descansa en la pau del Senyor. Que la teva llum ens guiï fins al dia en què ens retrobem tots en el gran banquet del cel. Amén.