En el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant. Que la gràcia i la pau de nostre Senyor Jesucrist estiguin amb tots vosaltres.
Senyor, tingueu pietat de nosaltres. Crist, tingueu pietat de nosaltres. Senyor, tingueu pietat de nosaltres.
Penseu en algú que es precipita per un carrer estret, amb les mans ocupades, mirant cap amunt sense trobar el que busca, fins que s'adona que el tresor no era al final del camí sinó en l'arbre on s'havia enfilat per veure-hi millor. Hi ha moments en la vida en què ens sentim petits, com un home baix d'estatura entre una multitud que ens tapa l'horitzó. Volem veure el Senyor, volem entendre cap on va el nostre món, però sembla que el soroll dels altres, el pes del dia a dia i les nostres pròpies limitacions ens deixen a baix de tot, sense veure res. Avui, la litúrgia ens arrossega cap a aquesta escena viva de Jericó, on un home anomenat Zacqueu puja a una figuera de moro només per mirar de reüll el pas de Jesús, sense saber que el pas d'aquell profeta canviaria la seva casa per sempre.
I en aquest relat d'avui, hi ha una imatge que ens acompanya com un fil invisible i fort: la imatge de la porta i el cop a la fusta. En el llibre de l'Apocalipsi que hem llegit, el Senyor ens deixa una frase que no podem oblidar: «Mira que sóc a la porta i truco. Si algú sent la meva veu i m'obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi». Penseu-hi bé. El Senyor no entra a la força. No esquitxa la nostra intimitat amb violència. Es queda allà, dempeus, a la fusta tancada de casa nostra, esperant un gest, un petit gir de clau, el so d'una veu que diu: «Entra».
Però abans d'obrir aquesta porta, cal dir la veritat tal com és, sense disfresses ni paraules buides. Thao, Alan, Ryan, sé molt bé que aquests mesos passats han deixat un silenci que no es pot omplir amb res de la terra. Sé que hi ha tardes en què la casa sembla immensa, en què les sabates a l'entrada o un vell record de viatges i d'aeroports us colpeixen de sobte, i la tristesa us mossega el pit sense avisar. No us diré que no fa mal, perquè seria mentida. El dolor té la seva pròpia veu, i quan s'emporta algú tan estimat com el nostre Benjamin, la vida es queda com a mig inada. Hi ha dies en què un s'amaga darrere de les tasques, intentant passar el trànsit d'unes hores que semblen no acabar-se mai, preguntant-se on és la justícia d'una absència tan gran.
I tanmateix, és precisament aquí, enmig d'aquest dolor que coneixeu tan bé, on el Senyor ve a trucar. No truca per demanar explicacions; truca per sopar amb vosaltres. Penseu en el Ben. Penseu en la seva ment tan viva, en aquella curiositat innata que el portava a submergir-se en la tecnologia, a somniar amb un futur on les màquines i els avions connectessin el món, en aquella alegria seva que es reflectia quan parlava de la seva estimada companyia d'aviació imaginària, 'Con Chim Airlines'. El Ben era un noi que mirava el cel amb ulls nets, que volia abraçar la immensitat del món, que s'apropava a la vida amb una bondat tan pura que ens desarma. Recordeu quan, amb la franquesa total d'un adolescent de quinze anys, va dir als seus pares que volia donar allò que tenia guardat, tota la seva guardiola, per ajudar el seu oncle que patia? No va fer falta trencar res, no va fer falta entregar-ho materialment perquè no era necessari; però el gest, la disposició d'un cor que no volia guardar res per a ell sol si un altre patia, ja era una pregació silenciosa. El Ben era així: un regal que Déu va posar a les vostres mans per ensenyar-vos com s'estima sense càlculs.
I ara, aquest mateix Ben descansa a la presència del Pare, al Banquet del Cel, allà on cap llàgrima no es perd i on el temps no existeix. Quan el pare pensava en aquell somni on el Ben li deia que tot estava bé, que podia respirar lliure, no era només una imatge de la nit; era un eco de la veritat de Déu. El Ben està bé. La seva ànima brillant i el seu esperit dolç viuen en la llum que no s'apaga mai. Us mira des de dalt amb el mateix somriure amb què us rebia cada matí quan baixava les escales dient el primer «Bon dia, papa» de la jornada. Ell no us ha deixat; només s'ha avançat per preparar el lloc a la taula on un dia us torneu a reunir.
Ryan, germà petit, sé que trobes a faltar el teu company de jocs, el teu germà gran que compartia amb tu tantes hores de complicitat. No tinguis por de recordar-lo, ni de portar el seu nom als teus llavis. El Ben està orgullós de tu. Quan miris el cel i vegis passar un avió, recorda que porteu en el cor una estirp de somiadors. Viu amb valentia, estudia, creix, estima la vida amb la mateixa passió que ell tenia. El teu germà és el teu àngel guardià, i et demana que siguis feliç, que portis endavant l'alegria de la vostra família.
I vosaltres, pares, Alan i Thao, que porteu el pes d'un amor tan immens i d'una pèrdua tan profunda, deixeu que el Senyor us abraci avui. No porteu cap culpa al cor; el vostre amor pel Ben va ser perfecte, una protecció constant i tendra fins al darrer sospir. Déu no us demana comptes de res, només us ofereix les seves mans foradades per sostenir les vostres quan us tremolen. Quan us sembli que el camí és massa llarg, recordeu que el Ben us espera. El seu pas per aquest món va ser breu en els nostres calendaris, però etern en el cor de Déu. Que la seva memòria sigui com un pou d'aigua fresca que calma la set de la vostra ànima —com aquell pou que s'ha obert a Cà Mau per donar vida als qui tenen necessitat, fent que l'amor del Ben segueixi brollant al món.
Anem a la porta, doncs. Deixem que el Senyor hi entri avui. No cal que tinguem totes les respostes; només cal obrir una escletxa i dir: «Entra, Senyor, queda't amb nosaltres». Que la pau de Crist i el somriure del nostre Ben us envoltin avui i cada dia de la vostra vida. Amén.
For the intentions entrusted to Ben on our prayer wall:
Fidels al manament del Salvador i instruïts per l'ensenyament diví, ens atrevim a dir:
Pare nostre, que esteu en el cel, sigui santificat el vostre nom; vingui a nosaltres el vostre Regne; faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel. El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui; i perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors; i no permeteu que caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal. Amén.
Que el Senyor us beneirà i us guardarà, i us porti a la pau sense fi. En el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant. Amén.
✝ Que us beneeixi Déu totpoderós: el Pare, i el Fill, i l'Esperit Sant. Amén.