En el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant. La gràcia i la pau de part de Déu, que és, que era i que ve, siguin amb tots vosaltres.
Senyor, tingueu pietat de nosaltres. Crist, tingueu pietat de nosaltres. Senyor, tingueu pietat de nosaltres.
Penseu en el moment en què un viatger s'atura davant d'un mapa, traçant amb el dit una ruta que mai no ha recorregut, però que l'atrau amb una força irresistible. Hi ha una mena de reverència en aquesta mirada, una curiositat que no és només intel·lectual, sinó un desig profund de trobar el propi lloc en l'immens teixit del món. Avui, la litúrgia ens convida a recuperar aquesta mirada, a redescobrir el món no com un lloc de pas, sinó com un espai on el Senyor camina al nostre costat, cridant-nos pel nostre nom, esperant que tinguem el cor prou obert per reconèixer-lo.
En l'Evangeli d'avui, trobem un home assegut a la vora del camí de Jericó. És un cec, algú que ha après a viure en la foscor, envoltat pels sons d'una vida que no pot veure. Quan sent que Jesús passa, no es queda callat. «Jesús, fill de David, tingueu pietat de mi!», crida. I quan la gent intenta fer-lo callar, ell, lluny de rendir-se, crida encara més fort. Aquest home ens ensenya una lliçó essencial: la pregària no és una formalitat, és una necessitat vital. És el crit d'un cor que sap que, sense la llum de Déu, el camí es fa massa fosc.
El nostre estimat Benjamin Vo, el nostre Ben, tenia aquesta mateixa capacitat de veure més enllà. Penseu en la seva passió per l'aviació, en aquell somni de crear la seva pròpia aerolínia, 'Con Chim Airlines'. Per a molts, un avió és només un mitjà de transport. Per al Ben, era una meravella d'enginyeria, una connexió entre cultures, una promesa de futur. Quan ell parlava d'aeroports, de codi o de tecnologia, no estava només jugant; estava intentant comprendre la lògica del món que Déu havia creat. Hi havia en ell una curiositat que era una forma de lloança. El Ben mirava el món amb els ulls d'algú que sap que tot té un sentit, que cada detall, per petit que sigui, forma part d'un projecte més gran. Aquesta és la mirada que el Senyor ens convida a tenir avui: la capacitat de veure la seva mà en les coses que ens envolten, fins i tot quan la boira del dolor sembla voler esborrar-ho tot.
Però avui, vull parlar-vos amb tota la veritat del cor, perquè només així podem trobar la pau. Thao, Alan, Ryan, sé que en aquests cinc mesos el silenci a casa vostra és un pes que es porta a la butxaca, una absència que es fa present en cada racó. Sé que hi ha dies en què la tristesa arriba com una onada, i en què el cor us fa preguntes que semblen no tenir resposta. Vull que sàpiguen una cosa: Déu no està lluny del vostre dolor. Ell és a prop dels qui tenen el cor adolorit. Quan el cec de Jericó cridava, Jesús es va aturar. Ell no va passar de llarg. I avui, Jesús s'atura davant de la vostra casa, davant de cada una de les vostres llàgrimes. Ell us pregunta el mateix que va preguntar a aquell home: «Què vols que faci per tu?».
Potser la vostra resposta avui no és una petició de visió física, sinó de força per continuar, de consol per al germà, de pau per a la nit. I la resposta de Jesús és la mateixa: «La teva fe t'ha salvat». La vostra fe, la vostra fidelitat, el vostre amor per en Ben, tot això és el que us manté dempeus. El Ben no ha marxat lluny. Ell està en el cor de Déu, en el Banquet de l'eternitat, on no hi ha distàncies i on el temps no es mesura amb rellotges, sinó amb l'amor. Quan sentiu la seva absència, recordeu que ell viu en la llum del Senyor, i que des d'allà, us continua estimant amb la mateixa dolçor que sempre va tenir. Ell és el vostre àngel, el vostre fill, el vostre germà, que us espera amb un somriure que ja no s'esborra mai.
En la primera lectura, el Senyor ens parla a través de Joan: «Sé les teves obres, el teu treball i la teva perseverança». Aquesta perseverança és la que us demano avui. No és una perseverança heroica de grans gestes, sinó la fidelitat del dia a dia. És la perseverança de qui es lleva al matí, prepara el cafè, va a la feina, i continua estimant, tot i que el cor estigui esquinçat. El Ben era un noi que creia que «intentar és tot el que importa». Ell no es rendia. Recordeu com, amb la senzillesa d'un nen de quinze anys, va voler oferir tota la seva guardiola per ajudar el seu oncle William? No va caldre trencar-la, no va caldre donar els diners, però l'oferta ja era un acte de santedat. Aquest era el Ben: un noi que, en la seva generositat, ja havia entès el secret del Regne. Ell no buscava el seu propi bé, sinó el bé dels altres. I vosaltres, en el vostre amor, esteu continuant aquest llegat. Cada gest de bondat que feu en el seu nom, cada vegada que ajudeu algú que pateix, esteu fent que l'amor del Ben continuï fluint com una aigua viva, tal com el pou que heu fet perforar a Cà Mau per a aquells que tenien set.
Ryan, germà, sé que de vegades el món sembla molt gran sense el Ben. Però recorda que el teu germà t'ha deixat el seu exemple. Ell era un noi brillant, curiós, ple de vida. No tinguis por de perseguir els teus somnis, de ser tu mateix, de voler entendre el món. Quan miris el cel i vegis passar un avió, recorda que el Ben t'està mirant. Ell està orgullós de tu. Està al teu costat en cada pas que fas, en cada repte que superes. No et sentis sol, perquè tens un germà que és un àngel i que t'estima amb una força que no s'acaba mai. Viu per tu, però viu també amb la joia de saber que el Ben és la teva llum.
I a vosaltres, pares, Thao i Alan, vull dir-vos que no tingueu por de la tristesa, però no deixeu que esdevingui la vostra única companya. El Ben va ser el regal més gran que vau rebre. Ell us va escollir com a pares, i vau ser els millors pares que ell podria haver tingut. Déu no us demana comptes per allò que vau fer o no vau fer; Déu us abraça per tot l'amor que vau donar al vostre fill. El Ben va ser estimat fins a l'últim alè, i aquest amor és el que ha quedat gravat en el cor de Déu per sempre. Quan el pare va somiar amb el Ben, i el Ben li deia: «No passa res, us vigilaré», no era només un somni. Era la veritat de l'amor que travessa la mort. El Ben us vigila, us cuida, i us espera al Banquet del Cel.
Avui, quan sortiu per la porta, vull que porteu amb vosaltres una cosa senzilla: la certesa que no esteu sols. El Senyor és amb vosaltres, i el Ben també. Quan us sentiu cansats, quan el silenci de casa pesi massa, digueu el seu nom en la pregària. Digueu: «Senyor, el Ben és teu, i jo també». Deixeu que la pau de Déu, que supera tota intel·ligència, guardi els vostres cors. No us deixeu vèncer pel desànim. El camí és llarg, sí, però el Senyor és el vostre pastor, i el Ben és la llum que us recorda que el Banquet del Cel és real, que és a prop, i que us espera a tots. Aneu, doncs, amb aquesta pau, i que el somriure del Ben il·lumini el vostre camí avui i sempre. Amén.
For the intentions entrusted to Ben on our prayer wall:
Fidels al manament del Salvador i instruïts per l'ensenyament diví, ens atrevim a dir:
Pare nostre, que esteu en el cel, sigui santificat el vostre nom; vingui a nosaltres el vostre Regne; faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel. El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui; i perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors; i no permeteu que caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal. Amén.
Que el Senyor ens beneeixi, ens guardi de tot mal i ens dugui a la vida eterna. En el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant. Amén.
✝ Que us beneeixi Déu totpoderós: el Pare, i el Fill, i l'Esperit Sant. Amén.