En el nom del Pare, i del Fill, i del Sant Esperit. La gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, siguin amb tots vosaltres.
Senyor, tingueu pietat de nosaltres. Crist, tingueu pietat de nosaltres. Senyor, tingueu pietat de nosaltres.
Penseu en un viatger que arriba a un indret altíssim, un cim des del qual pot veure, per un sol instant, tot el camí recorregut: les valls que ha travessat, els rius que ha creuat i les muntanyes que semblaven infranquejables des de baix. Avui, en la primera lectura, el profeta Joan ens convida a aquesta mateixa experiència. Se li obre una porta al cel i, en un instant, la seva mirada s'eixampla fins a l'infinit. Veu un tron, veu una brillantor que no és de la terra, i escolta una lloança que no s'atura mai: «Sant, sant, sant és el Senyor Déu totpoderós».
No és estrany que necessitem aquesta visió. De vegades, la nostra vida sembla un camí tancat, una ruta on només veiem el que tenim davant dels peus: la tasca de demà, el silenci d'una habitació, l'absència d'una veu. Però el Senyor ens diu avui: «Puja aquí». Ens convida a mirar més enllà de la nostra petita perspectiva. I en aquesta visió del cel, la imatge que vull que guardeu avui no és la del tron, ni la dels llamps, sinó la d'aquells vint-i-quatre ancians que, en reconèixer la grandesa de Déu, deixen caure les seves corones davant d'Ell. Penseu-hi: les seves corones, el símbol del seu esforç, de la seva vida, de tot el que havien construït, ho deixen anar tot perquè entenen que el tresor no és el que ells han fet, sinó el que Déu ha fet per ells.
Avui, vull parlar-vos amb tota la veritat del cor, perquè només així podem trobar el consol que no s'esvaeix. Thao, Alan, Ryan, sé que des de fa cinc mesos, la vostra vida ha estat un viatge per una vall que sovint sembla ombrívola. Sé que hi ha moments en què el pes del record és tan intens que sembla que el món s'atura. Recordeu el Ben. No el recordeu com una absència, sinó com una presència que ha estat elevada a aquest tron de llum. El nostre Ben, el nostre Benjamin Vo, era un noi que sempre mirava cap amunt. Penseu en la seva passió per l'aviació, en aquell somni de crear la seva 'Con Chim Airlines'. Recordeu com, quan mirava un avió al cel, la seva mirada no es quedava en el metall, sinó que volava amb ell? Ell tenia aquesta curiositat innata, aquesta capacitat de veure que el món era molt més gran del que els nostres ulls humans poden abastar.
Ben era un noi que, en la seva joventut, ja havia entès el secret dels ancians de l'Apocalipsi: saber deixar anar. Penseu en aquell moment en què va voler oferir tota la seva guardiola per ajudar el seu oncle William. No va fer falta trencar la guardiola, no va fer falta buidar-la, però el gest, l'oferta pura d'un cor que no volia guardar res per a ell sol, ja era una corona que el Ben posava als peus de Déu. Aquell era el Ben: un noi que, amb la seva intel·ligència brillant i el seu cor de seda, ja estava preparat per al Banquet del Cel. Ell no vivia per acumular, vivia per compartir. I aquesta generositat, aquesta capacitat de donar-ho tot, és el que ara el fa brillar en la presència del Pare.
Però avui, vull que us atureu en l'Evangeli. Jesús ens explica la paràbola dels talents. Un noble reparteix monedes als seus servidors i els demana que les facin fructificar. Hi ha el servidor que té por, que amaga la seva moneda en un mocador, i hi ha els servidors que, sense por, s'arrisquen i multipliquen el que han rebut. De vegades, quan el dolor ens colpeix, ens sentim com aquell servidor que vol amagar el seu tresor en un mocador. Tenim por que, si ens obrim, si tornem a estimar, si tornem a somriure, ens faran mal. Tenim por que l'amor que sentim pel Ben sigui una moneda que, si la posem en circulació, es perdrà. Però Jesús ens diu avui: «No tinguis por». El talent que el Ben us ha deixat —el seu amor, el seu somriure, la seva passió per la vida— no és per amagar-lo en un mocador. És per fer-lo circular.
Com ho feu? Ho feu quan sou generosos amb els altres, tal com ell va voler ser amb el seu oncle. Ho feu quan us ajudeu els uns als altres en la família. Ho feu quan, com el pou d'aigua que heu fet perforar a Cà Mau, deixeu que l'amor del Ben continuï donant vida a aquells que tenen set. Cada gest de bondat que feu en el seu nom multiplica el talent que ell va deixar aquí. El Ben no ha marxat per deixar-vos en la pobresa; ha marxat per fer-vos rics en l'amor. Ell, que ara és al Banquet del Cel, us mira i us demana: «No tingueu por de viure».
Ryan, germà petit, sé que el teu cor té un espai que només el Ben podia omplir. Però recorda que ets el germà d'algú que ara està al costat del Tron de Déu. Quan miris el cel, quan pensis en el teu germà, no sentis un buit. Sent una connexió. Ell et vol veure créixer, et vol veure volar. Ell era el teu company de somnis; continua somiant per tots dos. No tinguis por de ser el noi brillant i curiós que ets, perquè en tu viu l'herència del teu germà.
I vosaltres, Alan i Thao, pares estimats. Sé que el vostre dolor és profund, però no deixeu que el silenci de casa us faci creure que esteu sols. Déu no us ha abandonat, i el Ben tampoc. Quan el pare va somiar que estava amb el Ben, i el Ben li deia: «Tot va bé, us vigilaré», això no era només un somni. Era la veritat de l'eternitat. El Ben us vigila, us cuida, i us espera. Ell ja ha rebut la seva corona, i la seva corona és l'amor que vau sembrar en el seu cor. No us sentiu culpables de res, no busqueu explicacions en el passat. El vostre amor pel Ben va ser el millor regal que un fill pot rebre. Déu us abraça, i en aquest abraç, el Ben hi és present.
Avui, quan sortiu per la porta, no sortiu sols. Porteu amb vosaltres la certesa que el Senyor és el rei de la vostra vida. No amagueu el vostre talent en un mocador. Deixeu que l'amor del Ben brilli en les vostres accions, en la vostra paciència, en la vostra manera de tractar els altres. Aquest és el camí cap al Banquet. Aneu, doncs, i no tingueu por. El Senyor us estima, el Ben us somriu des de la llum, i el Banquet del Cel ja està preparat per a vosaltres. Que la pau de Crist, que supera tota intel·ligència, guardi els vostres cors avui i sempre. Amén.
For the intentions entrusted to Ben on our prayer wall:
Fidels al manament del Salvador i instruïts per l'ensenyament diví, ens atrevim a dir:
Pare nostre, que esteu en el cel, sigui santificat el vostre nom; vingui a nosaltres el vostre Regne; faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel. El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui; i perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors; i no permeteu que caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal. Amén.
Que el Senyor ens beneeixi, ens guardi de tot mal i ens porti a la vida eterna. En el nom del Pare, i del Fill, i del Sant Esperit. Amén.
✝ Que us beneeixi Déu totpoderós: el Pare, i el Fill, i l'Esperit Sant. Amén.