En el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant. Que la pau i la gràcia de Déu, el nostre Pare, estiguin amb tots vosaltres.
Senyor, tingueu pietat de nosaltres. Crist, tingueu pietat de nosaltres. Senyor, tingueu pietat de nosaltres.
Penseu en el silenci d'un aeroport a la nit, quan les pistes estan gairebé desertes i els avions, aquells gegants de metall que el nostre estimat Benjamin tant admirava, descansen sota els llums de seguretat. Hi ha una quietud expectant en aquests moments. És com si el món contingués l'alè, esperant el següent enlairament, la següent connexió, el següent viatge cap a un horitzó nou. Avui, en la memòria de la Presentació de la Mare de Déu, som convidats a entrar en aquest tipus de silenci. Maria, una nena petita, és presentada al Temple. No hi ha grans fanfares, no hi ha una multitud que l'acompanyi amb crits de victòria. És un moment íntim, una entrega total de la seva vida a Déu. Ella és com una llavor que es planta en el sòl sagrat del Temple, una vida que comença a créixer, no per al món, sinó per al propòsit etern del Senyor.
El nostre estimat Ben, el nostre Benjamin Vo, tenia aquesta mateixa qualitat de ser algú que, sense fer soroll, s'oferia a la vida amb una curiositat i una obertura que ens deixaven meravellats. Penseu en la seva passió per l'aviació, aquella alegria neta que sentia quan parlava de la seva «Con Chim Airlines». No era només un joc; era una manera de mirar cap amunt, de voler connectar punts distants, de voler, en el fons, enlairar-se cap a la bellesa. Quan el Ben parlava d'això, els seus ulls brillaven amb una intel·ligència que superava els seus quinze anys. Ell era un noi que, com Maria, tenia el cor orientat cap al cel, encara que els seus peus estiguessin fermament arrelats en la terra, en l'amor a la seva família, en la cura pel seu germà Ryan, en el respecte profund cap a vosaltres, Thao i Alan.
Però, amics meus, hem de ser valents i mirar la veritat de front. La vida, de vegades, sembla interrompre's massa aviat. En la lectura de l'Apocalipsi, sentim parlar de dos testimonis, dos arbres d'olivera i dos canelobres que estan davant del Senyor de la terra. La seva missió és poderosa, però també és fràgil; són conquerits, són silenciats, el món els mira amb una indiferència que fa mal. El dolor d'aquesta pèrdua, el buit que sentiu des del 13 de juny, és una realitat que no podem disfressar amb paraules boniques. Thao, Alan, Ryan, sé que hi ha dies en què el silenci de la casa és tan dens que sembla que pugueu tocar-lo. Sé que hi ha nits en què la pregunta «per què?» ressona amb més força que qualsevol altra cosa. El dolor de perdre un fill, un germà, és una amargor real. No us diré que no ho és. No us diré que hauríeu de ser forts i deixar de plorar. L'Evangeli d'avui ens recorda que el nostre Déu no és un Déu de morts, sinó de vius, perquè per a Ell, tots estan vius. Això és un consol, sí, però és un consol que s'ha de pair lentament, com un pa que es parteix en el silenci.
I aquí vull aturar-me, amb molta tendresa, per parlar a aquells que porten una càrrega que no els pertoca. Hi ha una veu, de vegades subtil i cruel, que us fa dubtar de vosaltres mateixos. Us fa preguntar si vau fer prou, si vau passar per alt algun detall, si la malaltia va ser d'alguna manera una omissió vostra. Us ho dic avui, amb l'autoritat de l'Evangeli: ni vosaltres, ni el vostre fill, ni cap acció vostra té cap responsabilitat en aquest sofriment. La malaltia no és un càstig, no és un judici, i no és una conseqüència de res que hagueu fet o deixat de fer. Déu no envia aquestes proves. Déu és aquell que, com vau somiar, us espera per convidar-vos a un gelat, per compartir una estona de joia. El Ben mateix us va dir —i guardeu aquestes paraules com un tresor— que ell ha passat totes les proves, que ell està bé. No us acuseu d'allò que no estava a les vostres mans. La vostra dedicació, el vostre amor, la vostra presència al seu costat fins al darrer moment, va ser el regal més gran que el Ben va rebre. Ell no us retreu res; ell us estima amb una gratitud que ara, des del Banquet del Cel, és pura i eterna.
El Ben continua viu en la vostra bondat. Penseu en aquell pou d'aigua que heu fet perforar a Cà Mau, en el seu nom. «Đại Dương» —Gran Oceà. Aquest nom és una profecia. L'amor del Ben no s'ha esgotat; s'ha convertit en un corrent que dóna vida als qui tenen set, als qui pateixen, als qui no tenen res. Quan ajudeu els altres, quan el vostre cor s'obre en la caritat, és el Ben qui continua fent el bé a través de vosaltres. No heu perdut el vostre fill; l'heu enviat al davant, perquè ell us prepari el camí. Com la Mare de Déu en la seva presentació, ell ha estat presentat al Senyor, i ara ell és un dels que intercedeix per vosaltres, pels metges, pels investigadors, pels nens que pateixen arreu del món.
Ryan, germà estimat, el teu germà Ben està orgullós de tu. Ell et mira des de la llum i et demana que no tinguis por de créixer, de somiar, de ser el noi brillant que ets. La teva vida és un testimoni de l'amor que vau compartir. No deixis que la tristesa t'apagui; el teu germà vol que volis alt, que portis els teus somnis tan lluny com els avions que ell tant estimava. Ell és el teu àngel, i sempre estarà al teu costat en cada pas que facis.
Finalment, vull que sortiu d'aquí amb una cosa concreta. Avui, quan arribeu a casa, busqueu un moment de silenci. No per plorar, sinó per recordar. Recordeu el somriure del Ben, recordeu la seva passió, recordeu aquella vegada que va voler oferir tota la seva guardiola per ajudar el seu oncle William. Aquell gest, aquella oferta de tot el seu cor, és la clau de la vostra esperança. Ell no va haver de trencar la guardiola; el seu desig ja era l'ofrena. Vosaltres també, oferiu el vostre dolor al Senyor, no com una càrrega que us destrueix, sinó com una ofrena que us uneix al Ben. Ell ja ha arribat. Ell ja està a l'aeroport del Cel, esperant el vostre enlairament, esperant el dia en què tots us retrobareu en la pau que no s'acaba mai. El Ben viu. I en l'amor de Déu, vosaltres també viviu. Que la pau que supera tota intel·ligència us guardi avui i sempre. Amén.
For the intentions entrusted to Ben on our prayer wall:
Fidels al manament del Salvador i instruïts per l'ensenyament diví, ens atrevim a dir:
Pare nostre, que esteu en el cel, sigui santificat el vostre nom; vingui a nosaltres el vostre Regne; faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel. El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui; i perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors; i no permeteu que caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal. Amén.
Que el Senyor us beneeixi i us guardi, que faci brillar el seu rostre sobre vosaltres i us doni la seva pau. Aneu en pau.
✝ Que us beneeixi Déu totpoderós: el Pare, i el Fill, i l'Esperit Sant. Amén.