Exaltació de la Santa Creu

Penseu en el moment en què un jove, amb la mirada fixa en el cel, s'atura a observar un avió que s'enlaira. Per a en Benjamin Vo, cada Boeing 737 que solcava l'aire no era només un miracle de l'enginyeria, sinó una invitació a somiar, a explorar, a entendre les lleis invisibles que fan que les coses s'elevin. En Ben tenia aquesta ment brillant, una ment que s'endinsava en el codi, en les dades, en la lògica del núvol, cercant sempre l'ordre i la bellesa. Però el que definia en Ben, el que el feia ser qui era, no era només la seva capacitat analítica, sinó aquella dolçor que emanava quan parlava de la seva 'Con Chim Airlines', amb un somriure que li il·luminava tota la cara. Era un noi que, en la seva joventut, ja intuïa que el món és un lloc vast, fet per ser estimat i comprès.

Avui, l'Església celebra l'Exaltació de la Santa Creu. Podria semblar una contradicció: exaltar un instrument de tortura, un símbol de fracàs i de dolor. Però la Creu, per a nosaltres, no és el final. És el pal on, com ens diu el llibre dels Nombres, el que és ferit pot mirar i trobar vida. 'I sempre que algú, havent estat mossegat per una serp, mirava la serp de bronze, vivia'. Aquest és el misteri que avui ens convida a contemplar: la mirada que salva. No és la mirada que fuig del dolor, sinó la mirada que s'atreveix a posar-se davant del sofriment, davant de la creu, i hi reconeix l'amor de Déu que no abandona.

Sé que, per a vosaltres, Alan i Thao, des d'aquell tretze de juny, la creu no és un símbol abstracte. És una realitat que us ha travessat el cor. Sé que el silenci a casa, l'absència de les converses sobre els somnis d'aviació d'en Ben, el buit que deixa el seu somriure, són com una ferida que no acaba de tancar. Sé que, en el silenci de la nit, el cor us fa preguntes que no tenen resposta. Molts pares, en la seva angúnia, es torturen buscant errors, repassant cada dia, cada decisió, preguntant-se si vau fer prou, si hi hauria hagut algun camí diferent. Vull que escolteu això amb el cor obert: no vau fallar. No hi ha cap omissió en el vostre amor. La malaltia, com una tempesta que arriba sense avisar, no és un càstig, ni és el resultat d'una negligència. Déu no us acusa, i vosaltres no heu d'acusar-vos. Deixeu caure aquesta pedra de la culpa. És un pes que no us correspon portar. En Ben no us va veure com a pares que van fallar; us va veure com els seus pares, els que l'estimaven, els que viatjaven amb ell, els que el feien riure amb les seves ocurrències. Ell va viure envoltat d'un amor que és el reflex de l'amor de Déu mateix.

La veritat és que el patiment, de vegades, no té causa humana. No és el resultat d'un pecat, ni d'una falta de cura. És, simplement, una part del misteri d'aquest món que ens toca travessar. Jesús ho va deixar clar quan li van preguntar per l'home born cec: 'Ni ell ni els seus pares'. No busqueu culpables on no n'hi ha. El que sí que hi ha és una presència. La presència de Déu que, en el moment més dur, no us va abandonar. Ell estava allà, en cada respiració, en cada abraçada, en cada moment de tendresa que compartíeu amb el vostre fill. I en Ben, amb la seva fe senzilla i la seva bondat, també hi era. Ell era un noi que creia en la bondat, que creia en la possibilitat de fer el bé, com aquell pou que ara porta aigua neta a tants que tenen set. Aquest és el llegat d'en Ben: la vida que continua fluint, el bé que es fa en secret, la llum que no s'apaga.

Sant Pau, en la segona lectura, ens parla d'un buidament. 'Crist Jesús, tot i que era de condició divina, no es va aferrar a la seva igualtat amb Déu, sinó que es va desposseir de si mateix'. Aquest és el camí de l'amor. En Ben, a la seva manera, també va conèixer aquest camí. Recordeu quan, amb aquella innocència i noblesa que el caracteritzava, va voler oferir tota la seva guardiola per ajudar el seu oncle William? No la va trencar, no la va buidar, no va fer cap gest dramàtic; el que importava era que, en la seva joventut, el seu primer impuls va ser el de lliurar tot el que tenia. Aquesta és la mesura d'una ànima que ja vivia segons la lògica del Regne de Déu. Ell no estava construint sobre la sorra del món, sinó sobre la roca de la caritat.

Ryan, germà estimat, tu ets el testimoni viu del seu llegat. Sé que trobes a faltar el teu company de jocs, el teu germà gran que t'obria camins. No tinguis por de ser tu mateix, de brillar amb la teva pròpia llum. En Ben t'estimava tal com eres, i el seu amor per tu continua viu. Quan miris al cel, quan vegis un avió, recorda que ell no ha marxat del tot; ell és a la casa del Pare. Ell està en la pau, i des d'allà, continua sent el teu germà gran que t'anima a viure amb la mateixa valentia que ell va mostrar en cada repte, des del bàdminton fins a la informàtica. La vostra família és una família unida per un amor que ni la mort pot trencar. No us deixeu vèncer per la tristesa. Deixeu que l'amor que en Ben us va donar es converteixi en la força que us permeti seguir caminant.

Jesús ens diu en l'Evangeli: 'Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic'. Aquest és el cor de la nostra fe. No som deixats sols en el nostre dolor. Déu ha enviat el seu Fill no per condemnar-nos pel nostre sofriment, sinó per salvar-nos a través d'ell. Quan us sentiu aclaparats, quan el matí us sembla massa pesat, no intenteu carregar el món vosaltres sols. Deixeu que Crist sigui la vostra roca. Ell va conèixer el patiment, Ell va conèixer la pèrdua d'un amic, Ell va conèixer la solitud de la creu. Ell us entén. Ell plora amb vosaltres. No us demana que deixeu de plorar; us demana que ploreu als seus braços. La creu, avui, no és un signe de derrota, sinó el lloc on l'amor de Déu es fa visible. Mireu cap a la creu, i no hi veieu només sofriment; veieu-hi la promesa que el vostre Ben, el vostre fill estimat, està abraçat per aquest mateix amor que va sostenir Jesús a la creu.

En Ben està ara en el banquet del cel. Imagineu-lo, amb aquella curiositat eterna, descobrint les meravelles de la creació de Déu. Ell és a casa. I vosaltres, com a pares, heu fet la vostra part. Heu estimat, heu cuidat, heu acompanyat. Ara, deixeu que Déu us cuidi a vosaltres. Feu una cosa petita avui: un moment de silenci, potser mirant una foto d'en Ben, potser dient el seu nom en veu alta, i digueu-li: 'Gràcies, fill, per haver-nos ensenyat tant'. I sentiu la pau que sobrepassa tota intel·ligència. La vostra fidelitat en aquests tres mesos ha estat un far per a molts. No heu perdut la fe, tot i que el vostre cor ha estat travessat per l'espasa. Aquesta és la vertadera fidelitat: confiar en Déu quan el camí és fosc. La vida d'en Ben ha estat com una llavor que ha caigut a terra i ha donat fruit. No deixeu que la tristesa us tanqui a la vida. Deixeu que el dolor us faci més profunds, més compassius, més capaços d'entendre el sofriment dels altres. Aquesta és la manera com en Ben continua viu entre nosaltres: a través de la vostra capacitat de seguir estimant, de seguir oferint, de seguir vivint malgrat tot.

No us sentiu sols. Hi ha moltes famílies que caminen amb vosaltres, molts cors que busquen la mateixa esperança. La vostra fidelitat és un tresor. No deixeu de confiar. Continueu sentint la presència d'en Ben en els vostres somnis, en els vostres records, en la pau que, de tant en tant, us visita. Ell continua sent el vostre fill, el vostre germà, el vostre àngel. Que la Mare de Déu, que va estar al peu de la creu i va conèixer el dolor de perdre un fill, us acompanyi sota el seu mantell protector. Que ella us ensenyi a guardar totes aquestes coses al cor, fins que el Senyor, en el seu temps, ens torni a reunir tots en la pau definitiva del seu banquet. Benjamin Vo, fill estimat, descansa en la pau del Senyor. Que la teva llum ens guiï, que la teva bondat ens inspiri, i que el teu somriure ens acompanyi fins al dia en què tots puguem seure, finalment, a la taula que no s'acaba mai. Amén.