Nativitat de la Mare de Déu

Penseu en el moment en què un nen, amb l'atenció absorta que només els infants posseeixen, s'asseu a terra per construir una estructura complexa, peça a peça, amb la seguretat que el que està creant té un propòsit, encara que els grans no sempre ho veiem. Benjamin Vo tenia aquesta mirada, una mirada que, com un enginyer que contempla la vastitud d'un sistema informàtic, entenia que la vida no és només una sèrie de fets aleatoris, sinó una arquitectura de propòsit i amor. Recordeu com parlava de la seva 'Con Chim Airlines'? Aquell somni d'aviació, aquella línia aèria de l'ocell que el feia riure i somriure amb una alegria tan pura que semblava que pogués enlairar-se en qualsevol moment. En Ben no només observava el món; el volia entendre, el volia elevar, el volia fer volar.

Avui celebrem la Nativitat de la Mare de Déu. I en la lectura del profeta Miquees, escoltem una promesa que sembla parlar directament al cor de qualsevol família que hagi conegut el dolor: 'Tu, Betlem-Efrata... de tu sortirà per a mi el qui ha de governar Israel'. És una promesa que neix en la petitesa. Déu no tria les grans ciutats, ni els poders imperials; tria la petitesa, tria el que és humil, tria el que sembla insignificant als ulls del món. I és d'aquesta petitesa d'on emergeix la salvació. Maria és la petita que esdevé el Tabernacle del Déu Altíssim. Ella és la que permet que el 'Déu amb nosaltres', l'Emmanuel, entri en la història humana.

Sé que per a molts de vosaltres, i especialment per a vosaltres, Alan i Thao, el silenci a casa ha estat una presència que pesa massa des d'aquell tretze de juny. Sé que per a tu, Ryan, el teu germà gran és una absència que es nota en cada pas, en cada record, en cada joc que abans compartíeu. I sé que, en aquest silenci, de vegades el cor es veu temptat a buscar explicacions, a repassar els dies, a preguntar-se si vau fer prou, si hi hauria hagut algun camí diferent per evitar el sofriment d'en Ben. Vull dir-vos, amb la tendresa més profunda que puc trobar, que heu de deixar caure aquesta pedra de la culpa. No us pertany. No vau fallar en res. La malaltia no és un càstig, no és un error de vigilància, no és una negligència. És una tempesta que arriba sense avisar, i cap amor humà, per gran que sigui, pot aturar-la. Déu no us demana comptes per allò que no podíeu controlar; Ell us abraça en el dolor que heu hagut de portar. Deixeu que aquesta càrrega se' se'n vagi. Sou pares que heu estimat fins a l'extrem, i aquest amor és el que en Ben s'ha emportat al cel. Déu no envia aquestes tempestes per castigar ningú. Deixeu que aquesta pedra de la culpa caigui avui de les vostres espatlles. Sou pares estimats, sou una família estimada, i en Ben us estima amb la mateixa puresa amb què ell sempre va viure.

En l'Evangeli de Mateu, se'ns presenta la genealogia de Jesús. És una llista llarga, plena de noms, de vides, de conflictes i de gràcia. És la història d'una família, com la vostra, amb les seves llums i les seves ombres. I al final d'aquesta cadena, trobem Maria. 'D'ella va néixer Jesús, que és anomenat el Crist'. Maria no és només una figura històrica; és la Mare que ens ensenya a dir 'sí' a Déu, fins i tot quan la vida no té sentit. Ella va estar al peu de la creu, veient com el seu fill, el Fill de Déu, patia. Ella coneix el vostre dolor millor que ningú. Ella sap el que significa veure un fill partir. I per això, avui, ella us convida a no tenir por. 'No tinguis por de prendre Maria a casa teva', diu l'àngel a Josep. I jo us dic: no tingueu por de deixar que la Mare de Déu entri a la vostra llar, al vostre dolor, a la vostra memòria d'en Ben. Deixeu que ella us porti el consol que només una mare pot donar.

En Ben era un noi d'una lluminositat extraordinària. Penseu en aquella curiositat que el definia, en aquella ment brillant que no només volia entendre la lògica dels sistemes informàtics o la complexitat de la tecnologia, sinó que volia entendre el món, el cel, la vida mateixa. Recordeu com s'apassionava pels avions, com l'emocionava parlar de la seva 'Con Chim Airlines', aquella línia aèria de l'ocell que el feia riure amb tanta alegria. No era només un joc; era la seva manera de mirar cap amunt, de buscar l'horitzó, de somiar amb la llibertat. En Ben era un noi que vivia amb l'ànima oberta, un noi que, en la seva senzillesa, ja havia entès el que a molts ens costa tota una vida aprendre: que la vida no es mesura en el temps que passem aquí, sinó en la capacitat de donar-nos als altres. Recordeu aquell gest tan bell, tan ple de la seva essència, quan va voler oferir la seva guardiola per ajudar el seu oncle William? No la va trencar, no la va buidar, però el fet que el seu cor estigués disposat a lliurar tot el que tenia, sense càlculs, revela la grandesa de l'ànima d'en Benjamin. Això és el que significa ser un deixeble de Jesús: no és complir una llei, sinó tenir un cor capaç de donar-ho tot.

El profeta Miquees ens diu: 'Ell restarà ferm i pasturarà el seu ramat amb la força del Senyor... ell serà la pau'. En Ben, que tant estimava els avions, ara vola en la llibertat absoluta de Déu. I des d'allà, us fa costat. No busqueu grans gestos. Quan sortiu d'aquí, feu una cosa petita. Un somriure, una paraula amable, un moment de silenci on digueu: 'Ben, gràcies per haver estat el nostre fill'. I sentiu la presència de Jesús al vostre costat. Ell és el Senyor que va plorar davant la tomba del seu amic Llàtzer, així que Ell entén perfectament les vostres llàgrimes. Ell no us demana que deixeu de plorar; Ell us demana que ploreu amb Ell, sabent que la mort no té l'última paraula. L'última paraula la té l'Amor. I l'Amor, en el cas del vostre Ben, ha guanyat per sempre.

Ryan, germà estimat, tu ets la memòria viva del seu somriure. No tinguis por de ser el noi brillant que en Ben estimava tant. La teva vida és el testimoni que el seu amor continua creixent. No t'aturis per la por; en Ben voldria veure't volar, veure't descobrir els teus propis horitzons, sabent que ell sempre serà el teu germà gran que t'anima des de la llum. Alan i Thao, la vostra fidelitat en aquests dos mesos ha estat un far per a molts. No heu perdut la fe, tot i que el vostre cor ha estat travessat per l'espasa. Aquesta és la vertadera fidelitat: confiar en Déu quan el camí és fosc, quan no entenem els seus designis, però seguim caminant amb Ell. La vida d'en Ben ha estat com un pou d'aigua neta, el 'Giếng Gioan Baotixita', que porta vida als qui tenen set. El seu nom, el seu somriure, la seva bondat, continuen fluint en el món. No us sentiu sols. Hi ha moltes famílies que caminen amb vosaltres, molts cors que busquen la mateixa esperança. La vostra fidelitat és un testimoni que l'amor de Déu és més fort que qualsevol buit. Que la Mare de Déu, que va estar al peu de la creu i va conèixer el dolor de perdre un fill, us acompanyi sota el seu mantell protector. Que ella us ensenyi a guardar totes aquestes coses al cor, fins que el Senyor, en el seu temps, ens torni a reunir tots en la pau definitiva del seu banquet. Benjamin Vo, fill estimat, descansa en la pau del Senyor. Que la teva llum ens guiï, que la teva bondat ens inspiri, i que el teu somriure ens acompanyi fins al dia en què tots puguem seure, finalment, a la taula que no s'acaba mai. Amén.