Divendres de la vint-i-tresena setmana del temps ordinari

Penseu en el moment en què un jove, amb la mirada fixa en l'horitzó d'un aeroport, s'atura a observar la majestuositat d'un Boeing 737 que es prepara per a l'enlairament. No és només metall i combustible; per a en Benjamin, era el símbol d'un món infinit, de la possibilitat de volar, de la curiositat que el portava a voler entendre com funcionen les coses, des d'un sistema de núvol fins a la mecànica d'un motor a reacció. En Ben tenia aquesta rara capacitat de veure la bellesa en la precisió, una ment brillant que trobava en la lògica un llenguatge per parlar amb el món. Però, per sobre de tot, hi havia el seu cor, aquell cor que, sense fer soroll, s'oferia als altres amb la mateixa naturalitat amb què respirava. Recordeu aquella intenció pura, quan va voler oferir la seva guardiola per ajudar el seu oncle William? No calia que la trenqués, ni que la buidés; el que importava era que, en la seva joventut, el seu primer impuls va ser el de lliurar tot el que tenia. Aquesta és la mesura d'una ànima que ja vivia segons la lògica del Regne de Déu.

En la lectura d'avui, sant Pau ens parla d'una cursa. 'Run so as to win', ens diu. 'Correu de manera que guanyeu'. No ens parla d'una competició contra el veí, sinó d'una disciplina interior, d'un entrenament del cor perquè no es deixi endur per la desesperança o per l'egoisme. Pau ens parla de la necessitat de no colpejar l'aire, de no viure de manera aimada, sense propòsit. Quan el dolor arriba —i sabem que, per a vosaltres, Alan i Thao, aquest dolor ha estat una ombra que no s'ha separat des del tretze de juny—, la vida pot semblar, de vegades, un combat a les palpentes. El silenci a casa, l'absència de les converses sobre 'Con Chim Airlines', la cadira buida... tot això pot fer que ens sentim com si estiguéssim perduts en un laberint.

Però vull dir-vos una veritat fonamental, una veritat que Jesús ens recorda avui amb una severitat amorosa: 'Com pots dir al teu germà: Deixa que tregui la brossa del teu ull, quan no veus la biga que tens en el teu?'. Aquesta paraula de Jesús no és un retret, sinó una invitació a la pau interior. Molts pares, en el seu dolor, es torturen buscant errors, repassant cada dia, cada decisió, preguntant-se si van fer prou. Vull que escolteu això amb el cor obert: no vau fallar. No hi ha cap omissió en el vostre amor. La malaltia, com la tempesta que arriba sense avisar, no és un càstig, ni és el resultat d'una negligència. Déu no us acusa, i vosaltres no heu d'acusar-vos. Deixeu caure aquesta pedra de la culpa. És un pes que no us correspon portar. En Ben no us va veure com a pares que van fallar; us va veure com els seus pares, els que l'estimaven, els que viatjaven amb ell, els que el feien riure amb les seves ocurrències. Ell va viure envoltat d'un amor que és el reflex de l'amor de Déu mateix.

Jesús ens diu que abans de mirar la brossa de l'ull aliè, hem de treure la biga del nostre. En el context del vostre dol, la 'biga' que sovint ens cega és la culpa i la por. La culpa ens fa creure que som responsables del que no podem controlar. La por ens fa témer que el futur no tingui sentit sense el nostre fill. Però mireu en Ben. Penseu en la seva vida. Ell no vivia amb por. Ell era un lluitador, un noi que, com diu sant Pau, exercia la disciplina amb alegria. Quan va fer les proves de bàsquet, quan va entrar a l'equip de bàdminton, quan aprenia AWS amb el seu pare... ell no corria a l'atzar. Ell corria cap a la vida. I ara, ell ha arribat a la meta. Ell ha guanyat la corona que no es marceix.

Ryan, germà estimat, tu ets el testimoni viu del seu llegat. Sé que trobes a faltar el teu company de jocs, el teu germà gran que t'obria camins. No tinguis por de ser tu mateix, de brillar amb la teva pròpia llum. En Ben t'estimava tal com eres, i el seu amor per tu continua viu. Quan miris al cel, quan vegis un avió, recorda que ell no ha marxat del tot; ell és a la casa del Pare, on no hi ha dolor, ni malalties, ni llàgrimes. Ell està en la pau, i des d'allà, continua sent el teu germà gran que et cuida.

L'Evangeli ens adverteix contra el ser cecs que guien altres cecs. Jesús ens demana que tinguem la vista clara. I quina és la vista clara? És la capacitat de veure que, fins i tot en la pèrdua més gran, Déu continua sent el nostre Pare. La nostra fe no ens protegeix del patiment, però ens dóna la força per travessar-lo. No esteu sols en aquest camí. Hi ha tantes famílies que, en silenci, porten la mateixa creu, i totes elles formen part d'una comunió que es sosté en la pregària. La vostra fidelitat, la vostra manera de mantenir viva la memòria d'en Ben a través de gestos de caritat, com el pou d'aigua a Cà Mau, és el signe que l'amor no s'atura amb la mort. L'amor és l'aigua que continua fluint, que dóna vida als qui tenen set.

Potser avui us sentiu cansats. Potser avui el matí ha estat més difícil que d'altres. És normal. No us demaneu ser forts tot el temps. Déu estima la vostra fragilitat. Ell mateix, en Jesús, va tastar la mort i el dolor. Ell sap el que és perdre un amic, el que és veure patir un ésser estimat. Ell no us demana que deixeu de plorar; Ell us demana que li doneu les vostres llàgrimes. Deixeu que Ell les reculli. Deixeu que la Mare de Déu, que va estar al peu de la creu, us abraci sota el seu mantell. Ella és la Mare que entén el vostre buit, i ella us ensenyarà, a poc a poc, que la vida d'en Ben ha estat un regal que no s'ha perdut, sinó que ha estat transformat en una presència eterna.

Quan sortiu d'aquí avui, porteu amb vosaltres aquesta certesa: en Ben està bé. Està en la llum. El seu somriure, la seva curiositat, la seva bondat... tot això és ara part de la glòria de Déu. I vosaltres, com a pares, heu fet la vostra part. Heu estimat, heu cuidat, heu acompanyat. Ara, deixeu que Déu us cuidi a vosaltres. Feu una cosa petita avui: un moment de silenci, potser mirant una foto d'en Ben, potser dient el seu nom en veu alta, i digueu-li: 'Gràcies, fill, per haver-nos ensenyat tant'. I sentiu la pau que sobrepassa tota intel·ligència. La cursa d'en Ben ha acabat en la victòria de l'Amor. I la vostra cursa continua, amb ell al vostre costat, fins al dia en què, al banquet del cel, tots ens tornarem a trobar, i el somriure d'en Ben serà la primera cosa que veurem. No tingueu por. L'Amor ha guanyat, i l'Amor és el que ens manté units per sempre.