Dimarts de la Dissetena Setmana del Temps Ordinari

Germans i germanes en Crist,

Avui, les lectures ens presenten dues realitats molt diferents, però que es troben en la nostra experiència humana. La Primera Lectura, del profeta Jeremies, és un crit de dolor profund. Jeremies lamenta la gran destrucció, la ferida incurable del seu poble. Vaga pels camps i veu els morts per l'espasa; entra a la ciutat i troba els consumits per la fam. És una imatge de desolació, de sofriment que sembla no tenir fi, i una pregunta punyent a Déu: “Per què ens heu ferit amb un cop que no es pot curar?” És una expressió honesta de la condició humana davant el dolor inexplicable.

I després, a l'Evangeli, Jesús explica la paràbola del blat i el jull. Els deixebles li demanen: “Expliqueu-nos la paràbola del jull en el camp.” Jesús els diu clarament que el camp és el món, la bona llavor són els fills del Regne, i el jull són els fills del Maligne. L'enemic que sembra el jull és el diable. Jesús ens assegura que, al final dels temps, els justos “brillaran com el sol en el Regne del seu Pare”.

Què ens diuen aquestes dues lectures juntes? Ens parlen de la realitat del mal i del sofriment en el món, però també de la promesa de Déu de justícia i de llum. Jeremies plora la presència del mal, mentre que Jesús ens revela que, tot i la presència del jull, el Regne de Déu està creixent, i al final, la bondat prevaldrà. No hi ha cap mal que tingui l'última paraula.

El nostre estimat Benjamin Vo, Ben, era un jove amb una ment brillant i una curiositat sense límits. Tenia una passió profunda per l'aviació, i recordo com el seu pare i ell compartien la joia d'observar avions a gairebé cada ciutat que visitaven. Aquesta capacitat de trobar meravella en el món, de connectar-se amb una passió tan específica i de compartir-la amb els seus éssers estimats, és un testimoni de la bona llavor que Ben era. La seva vida, curta en anys, va ser plena de llum, de bondat, de la llavor del Regne de Déu que va sembrar en els cors de tots els qui el van conèixer.

Sis setmanes després que Ben passés a la vida eterna, el dolor de la seva absència és encara molt present. Però la Paraula de Déu avui ens recorda que, tot i la presència del jull en aquest món, la promesa de Déu és que els justos brillaran. Ben és ara un d'aquests justos, brillant com el sol en el Regne del Pare, lliure de tot sofriment, de tota pena. La seva vida no va ser un error, ni una injustícia incomprensible. Va ser una llavor de bondat, i Déu, el sembrador, la recull ara en la seva plenitud.

Per a l'Alan i la Thao, per al Ryan, per als seus avis, tiets i tietes, i per a tots els qui estimaven en Benjamin, sé que el cor pot sentir-se com el poble de Jeremies, preguntant-se per què. Però recordeu que Déu no envia la malaltia com a càstig, ni el sofriment és culpa de ningú. Algunes penes simplement arriben, més enllà del nostre control. No vau fallar, no sou culpables. Déu no us acusa, i vosaltres no us heu d'acusar. La vida de Ben va ser un do, una llavor preciosa, i el seu esperit amable i la seva curiositat continuen sent una inspiració.

Per a tots els qui esteu patint, per a altres nens que lluiten, per a cada família que porta una creu pesada, recordeu que Déu us sosté. Ell és la nostra única esperança, i la seva promesa és que la llum sempre venç la foscor. Que la Mare de Déu, la nostra Mare, us abraci amb la seva tendresa i us guiï cap a la pau de Crist. Amén.