Divendres de la Setzena Setmana del Temps Ordinari

Germans i germanes en Crist,

Avui les lectures ens parlen de la paraula de Déu i de com la rebem. La Primera Lectura, del profeta Jeremies, és una promesa de restauració i de cura. El Senyor diu: “Torneu, fills rebels, diu el Senyor, perquè jo sóc el vostre Mestre; us prendré, un d'una ciutat, dos d'un clan, i us portaré a Sió.” Quina imatge tan tendra d'un Déu que no s'oblida dels seus fills, que els cerca i els promet pastors segons el seu cor, que els pasturaran amb saviesa i prudència. És una promesa de fertilitat, de reunió, i d'una nova manera de viure, on Jerusalem serà el tron del Senyor i totes les nacions es reuniran per honrar el seu nom.

I després, l'Evangeli ens presenta la coneguda paràbola del sembrador. Jesús ens explica que la llavor és la paraula del Regne, i la terra som nosaltres, el nostre cor. Hi ha terres de tota mena: el camí, on la paraula és robada; la roca, on la paraula és rebuda amb alegria però sense arrel; les espines, on les preocupacions mundanes l'ofeguen. Però hi ha la bona terra, aquella que “sent la paraula i l'entén, que de fet dóna fruit i produeix cent, seixanta o trenta per u.”

Quina mena de terra som nosaltres? Quina mena de terra volem ser? La paraula de Déu no és una cosa que només escoltem; és una llavor que ha de caure en un cor obert, disposat a rebre-la, a deixar-la arrelar profundament, i a permetre que doni fruit. És un procés actiu, una elecció diària.

El nostre estimat Benjamin Vo, el Ben, tenia un esperit amable i una alegria contagiosa. Recordo com la seva família, els seus pares Alan i Thao, i el seu germà Ryan, compartien amb ell la passió per l'aviació. Observar avions, entendre com volaven, era una alegria que Ben compartia amb el seu pare en gairebé cada ciutat que visitaven. Aquesta capacitat de compartir alegries, de trobar felicitat en les coses senzilles i de connectar-se amb els altres a través d'interessos compartits, és com una llavor que cau en bona terra i dóna fruit. La seva vida, amb el seu somriure i la seva bondat, va ser una manifestació d'un cor obert a la vida, a l'amor, a la paraula de Déu que és amor.

Cinc setmanes després del seu pas a la vida eterna, el dolor de la seva absència és encara molt present. Però la Paraula de Déu avui ens recorda que Déu no ens abandona. Ell és el pastor que ens guarda, el que converteix el nostre dol en alegria, el que ens consola després de les nostres penes, com diu el Salm: “El Senyor ens guardarà com un pastor guarda el seu ramat.” Ben és ara en la plenitud d'aquesta promesa, en la presència del Pastor etern, on la seva alegria és completa.

Per a l'Alan i la Thao, per al Ryan, i per a tots els qui estimaven en Benjamin, us convido a recordar la imatge de la bona terra. Que el vostre cor sigui una terra fèrtil per a la paraula de Déu, que us doni consol i esperança. Que la memòria de l'alegria de Ben, del seu esperit amable, us ajudi a trobar força enmig del dolor. I per a tots els qui esteu patint, per a altres nens que lluiten, per a cada família que porta una creu pesada, recordeu que Déu us sosté. Ell planta la seva llavor d'esperança en els vostres cors. Que la Mare de Déu, la nostra Mare, us abraci amb la seva tendresa i us guiï cap a la pau de Crist. Amén.