Dijous de la Quinzena Setmana del Temps Ordinari

Germans i germanes en Crist, avui les lectures ens ofereixen una profunda font de consol i esperança. El profeta Isaïes ens parla d'un Déu que fa planer el camí dels justos, un Déu que ens dóna pau i que, fins i tot en el dolor més profund, promet que els seus morts viuran, que els seus cossos s'aixecaran. Quina imatge tan poderosa d'esperança!

I després, Jesús, amb la seva veu suau i amorosa, ens convida: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i carregats, i jo us donaré repòs.» Quantes vegades hem sentit aquesta invitació en la nostra vida, però potser avui ressona amb una força particular, no és així? Perquè tots portem càrregues, tots experimentem el cansament de la vida, i tots necessitem el repòs que només Ell pot oferir.

Benjamin, el nostre Ben, era un jove amb una ment extraordinària, sí, però també amb un cor molt amable. Recordo com la seva curiositat el portava a explorar el món amb els ulls ben oberts, des dels secrets de la tecnologia fins a la meravella dels avions. Era una alegria veure la seva passió per aprendre, per entendre, per viure plenament. Aquesta set de coneixement, aquesta obertura al món, és un reflex de la vida que Déu ens crida a viure: una vida d'exploració, de creixement, de meravella.

I ara, quatre setmanes després que Ben passés a la vida eterna, la seva memòria ens convida a reflexionar sobre aquestes paraules de Jesús. Quan els camins de la vida es tornen escarpats, quan el dolor ens oprimeix com el profeta Isaïes descriu, on trobem el nostre repòs? Jesús no ens promet que no hi haurà dolor, sinó que Ell estarà amb nosaltres, que el seu jou és suau i la seva càrrega lleugera. És en la seva presència que trobem la força per seguir, la pau enmig de la tempesta.

Per a l'Alan i la Thao, per al Ryan, per als seus avis, tiets, tietes, i per a tots els qui estimaven en Benjamin, sé que el camí pot semblar fosc. Però l'esperança que ens dóna Isaïes, que els morts viuran, i la promesa de Jesús de donar-nos repòs, són una realitat. Déu mira la terra des del cel, com diu el salmista, i escolta el gemec dels presoners, allibera els condemnats a morir. Ell no ens abandona mai. Ben és ara en el Banquet del Cel, en la llum de Crist, i la seva vida, plena de curiositat i bondat, continua sent una llum per a tots nosaltres.

I per a tots els nens que pateixen, per a cada família que porta una creu pesada, recordeu que Déu us veu, us escolta i us sosté. Veniu a Jesús. Ell us donarà el repòs que necessiteu. La fe no elimina el dolor, però ens dóna la força per travessar-lo, amb l'esperança certa de la vida eterna i la companyia constant de Déu, de la Mare de Déu, i de tots els sants. Que la pau de Crist sigui amb vosaltres.