Dilluns de la Dissetena Setmana del Temps Ordinari

Germans i germanes en Crist,

Avui les lectures ens presenten dues imatges molt potents, dues maneres de veure la relació de Déu amb el seu poble i amb cadascun de nosaltres. La Primera Lectura, del profeta Jeremies, ens mostra una imatge de Déu que busca la proximitat. El Senyor li diu a Jeremies que compri un tapall de lli, que se'l posi, i després que l'amagui en una esquerda de la roca. Després d'un llarg temps, quan el profeta el recupera, el tapall està podrit, inservible. Déu explica el significat: "Així també faré que es podreixi l'orgull de Judà, el gran orgull de Jerusalem." El tapall, que hauria d'estar unit al cos, que representa la intimitat i la pertinença, s'ha podrit per la desobediència del poble. Déu volia que el seu poble s'adherís a Ell "com el tapall s'adhereix als lloms d'un home", per ser el seu poble, la seva glòria, la seva bellesa. Però no van escoltar.

I després, l'Evangeli ens presenta dues paràboles de Jesús sobre el Regne del cel. La primera, la del gra de mostassa: "És la més petita de totes les llavors, però quan és gran, es fa la més gran de les plantes." I la segona, la del llevat: una petita quantitat que una dona barreja amb farina, "fins que tota la pasta fermenta." Què ens diuen aquestes paràboles? Ens parlen del poder transformador de les coses petites, de com Déu obra amb allò que sembla insignificant, i de com el seu Regne creix i s'estén d'una manera que potser no esperem.

El cor d'aquestes lectures és la proximitat de Déu i el poder de la seva gràcia. Déu vol estar a prop nostre, vol que siguem la seva glòria, la seva bellesa. I el seu Regne, que comença petit, té un poder immens per transformar-ho tot. El nostre estimat Benjamin Vo, el Ben, tenia un somriure radiant, una alegria que compartia amb la seva família. Aquesta alegria, aquesta capacitat de il·luminar la vida dels qui l'envoltaven, era com una petita llavor de mostassa, o com un llevat en la pasta. Una cosa que semblava senzilla, però que tenia un poder transformador, que feia que els que estaven amb ell sentissin la seva bondat i la seva llum. Era un reflex de la proximitat de Déu, que vol que la nostra vida sigui un testimoni de la seva bellesa.

Sis setmanes després que Ben passés a la vida eterna, el dolor de la seva absència és encara molt present. Però la Paraula de Déu avui ens convida a recordar el poder transformador de la fe i de l'amor de Déu. El Regne del cel, que Jesús ens va ensenyar, comença amb petites coses, amb un gra de mostassa, amb un llevat. I la vida de Ben, amb el seu esperit amable i la seva alegria, és una prova que fins i tot una vida jove pot ser una gran planta on els ocells del cel troben repòs, un llevat que fermenta la pasta de l'amor.

Per a l'Alan i la Thao, per al Ryan, per als seus avis, tiets i tietes, i per a tots els qui estimaven en Benjamin, sé que el camí del dol és llarg i difícil. Però recordeu que Déu vol estar a prop vostre, que vol que sigueu la seva glòria. Que la memòria de l'alegria de Ben, del seu somriure, us doni força per veure com el Regne de Déu creix fins i tot en el dolor. I per a tots els qui esteu patint, per a altres nens que lluiten, per a cada família que porta una creu pesada, recordeu que Déu us sosté amb la seva mà poderosa. No esteu sols. Que la Mare de Déu, la nostra Mare, us abraci amb la seva tendresa i us guiï cap a la pau de Crist. Amén.