Dijous de la Setzena Setmana del Temps Ordinari

Germans i germanes en Crist,

Avui, les lectures ens parlen de la saviesa i de la ceguesa espiritual, de la font de la vida i de les cisternes trencades. La Primera Lectura, del profeta Jeremies, és una lamentació de Déu. Ell recorda amb tendresa la devoció de la joventut d'Israel, com el van estimar "com una núvia, seguint-me pel desert, en una terra sense sembrar". Quina imatge tan bonica d'un amor primerenc i pur! Però després, Déu expressa la seva profunda decepció: "Han fet dues maldats: m'han abandonat a mi, la font d'aigües vives, i s'han cavat cisternes, cisternes trencades, que no retenen l'aigua."

És una imatge que ens convida a la introspecció, no és així? On busquem la nostra plenitud, la nostra alegria, la nostra veritat? En la font d'aigües vives que és Déu, o en les nostres pròpies construccions, en les "cisternes trencades" que mai no poden satisfer la nostra set més profunda?

I després, l'Evangeli ens porta a Jesús, que explica per què parla en paràboles. Ell diu als seus deixebles: "Feliços els vostres ulls, perquè veuen, i les vostres orelles, perquè senten." Quina benedicció! La capacitat de veure i d'escoltar amb el cor, d'entendre els misteris del Regne de Déu. No és només una qüestió de tenir informació, sinó de tenir la gràcia d'una visió interior, d'una obertura a la veritat que ve de Déu.

Benjamin Vo, el nostre estimat Ben, era un jove amb una brillantor intel·lectual extraordinària. La seva curiositat el portava a explorar amb una profunditat sorprenent els misteris del món, des de la tecnologia més avançada fins a la mecànica dels avions. Era com si els seus ulls estiguessin sempre oberts, buscant entendre, buscant veure més enllà del que era obvi. Aquesta set de coneixement, aquesta capacitat d'observació, és un do, i en Ben, es reflectia en la seva manera d'interactuar amb el món i amb la seva família, compartint amb ells la joia dels seus descobriments.

Cinc setmanes després del seu pas a la vida eterna, el dolor de la seva absència és encara molt present. Però les lectures d'avui ens recorden que hi ha una font de vida que mai no s'esgota, i una llum que ens permet veure fins i tot en la foscor. Ben és ara en la plenitud d'aquesta llum, bevent de la font de la vida que és Déu mateix. La seva capacitat de "veure" i "escoltar" els misteris de la vida, la seva curiositat i el seu esperit amable, són ara perfectes en la presència de Déu.

Per a l'Alan i la Thao, per al Ryan, i per a tots els qui estimaven en Benjamin, us convido a buscar consol en aquesta font d'aigües vives. No us quedeu amb les cisternes trencades del dolor o la desesperació. Déu us sosté amb la seva misericòrdia, i la vida de Ben, plena de la seva pròpia llum i curiositat, és ara un testimoni etern de la vida que Déu ens promet. I per a tots els qui esteu patint, per a altres nens que lluiten, per a cada família que porta una creu pesada, recordeu que Déu us veu, us escolta i us abraça. No esteu sols. Que la Mare de Déu, la nostra Mare, us acompanyi i us doni la pau que només el seu Fill pot oferir. Amén.