Dilluns de la Setzena Setmana del Temps Ordinari

Germans i germanes en Crist,

Avui les lectures ens conviden a una profunda reflexió sobre allò que Déu realment espera de nosaltres. En la Primera Lectura, el profeta Miquees ens presenta Déu qüestionant el seu poble: «Poble meu, què t'he fet? En què t'he cansat? Respon-me!» És una pregunta que ressona, no és així? Déu recorda la seva fidelitat, com els va alliberar d'Egipte, com els va guiar. I després, el poble pregunta: «Amb què em presentaré davant el Senyor?» Creuen que amb milers de moltons o amb el sacrifici dels seus primogènits podrien aplacar Déu. Però el profeta els recorda una veritat fonamental: «Ja t'ha fet saber, home, què és bo i què espera de tu el Senyor: practicar la justícia, estimar la bondat i caminar humilment amb el teu Déu.»

Quina claredat! No són els grans sacrificis, ni les ofrenes ostentoses, sinó la justícia, la bondat i la humilitat en el nostre caminar diari amb Déu. I després, en l'Evangeli, Jesús es troba amb aquells que busquen un senyal, una prova espectacular. Però Jesús els diu que no se'ls donarà cap senyal, excepte el de Jonàs. Ell és més gran que Jonàs, més gran que Salomó. El que Déu espera no és la recerca de senyals grandiosos, sinó un cor obert a la seva Paraula, una vida viscuda en la fe i la conversió, com els habitants de Nínive.

Benjamin Vo, el nostre estimat Ben, malgrat la seva ment brillant que el portava a explorar el món de la tecnologia i l'aviació, tenia també un cor que entenia la bondat. La seva passió per l'aviació, per exemple, no era només un interès tècnic; era una curiositat per entendre com les coses funcionen, com es connecten, com es pot volar amb seguretat i arribar lluny. Aquesta curiositat, aquesta recerca de la veritat en les coses, es connecta amb la invitació de Miquees a «caminar humilment amb el teu Déu». Ben, amb el seu esperit, ens recorda que la vida és un viatge d'aprenentatge i de descoberta, i que en tot el que fem, podem buscar la bondat i la veritat.

Cinc setmanes després del seu pas a la vida eterna, el dolor de la seva absència és palpable. Però la Paraula de Déu d'avui ens convida a no buscar senyals fora, sinó a trobar la presència de Déu en la justícia, la bondat i la humilitat. Ben és ara en la plenitud de la vida, en la presència d'aquell Déu que és la justícia i la bondat mateixa. La seva vida, viscuda amb una curiositat oberta i un cor amable, és un testimoni que allò que Déu espera de nosaltres no és complicat, sinó profundament humà i diví alhora.

Per a l'Alan i la Thao, per al Ryan, i per a tots els qui estimaven en Benjamin, recordeu que Déu no us ha abandonat. Ell us convida a caminar amb Ell, a trobar la seva bondat enmig del dolor. La vida de Ben, el seu esperit curiós i amable, continua sent una inspiració per a tots nosaltres. I per a tots els qui esteu patint, per a altres nens que lluiten, per a cada família que porta una creu pesada, no us sentiu mai sols. Déu és amb vosaltres, caminant humilment al vostre costat, oferint-vos la seva bondat i la seva pau. Que la Mare de Déu, la nostra Mare, us abraci amb el seu amor. Amén.